Xip-xap ja s'ha amagat

Dilluns passat em va agafar l'ocultació de Venus per la Lluna passejant per la muntanya amb els gossos. Per sort duia la màquina de retratar, però com que no tenia el telescopi, vaig haver de fer les fotos en directe i a pèl. La Lluna i Venus s'hi confonen en una única imatge i Júpiter s'hi veu dalt i a la dreta. Com que la foto soleta no tenia cap gràcia, vaig buscar un enquadrament que ho adornara una miqueta, i vaig trobar aquestes matetes de raïm de pastor que creixen solitàries en un dels poquets murs que queden dempeus de l'antic Corral del Frare. D'aquest corral recorde una història que m'explicaren sobre el meu oncle Evaristo, germà de mon pare. Resulta que durant la guerra Civil s'hi va amagar durant una temporada per tal de no anar al front. Mentre hi era, la seua núvia, Isabel, que tenia bancals a la vora, hi va anar a plegar olives. I des de dins de la caseta estant, l'oncle li llançava pedretes per tal de cridar la seua atenció sense que els altres el descobriren. La cosa pot semblar insignificant, però només si som incapaços de posar-nos en aquella situació. En aquell moment i en aquell lloc, la van considerar prou important com per a incorporar-la a l'anecdotari local, és a dir, al diari de la guerra.

Quant a l'ocultació de Venus, és veritat que va sortir als telediaris i als periòdics, però va passar, com passen totes les notícies actualment, sense pena ni glòria, i a l'endemà tothom ja ho ha oblidat. Justament fa uns dies llegia un llibre d'un astròleg i metge jueu del s. XV i hi esmenta una ocultació semblant, ara no recorde de quin planeta. En aquella època, la notícia degué donar tema de conversa per a setmanes senceres, i aquells que tingueren la fortuna de contemplar-la no se'n degueren oblidar en sa vida.