Senyors polítics d’Europa: l’arribada dels refugiats de la guerra de Síria (i de molts altres) és una oportunitat que no hauríem de deixar perdre els europeus. Resoldríem de colp uns quants problemes: Posaríem d’acord els nostres actes amb la nostra consciència (cristiana o com vulgueu...) Donaríem solidesa argumental a les nostres crítiques dels sistemes totalitaris (la democràcia ‒formal‒ no és un valor en si mateix, sinó en la mesura que proporciona felicitat: benestar, llibertat, saviesa... als ciutadans). Crearíem un precedent que ens convé per si, no mane Déu, d’ací a un temps se’ns gira la truita i som nosaltres els qui hem d’emigrar per obligació. Rejoveniríem la població: tots els economistes estan d’acord que a molts països de la UE no hi ha prou treballadors joves per a pagar les pensions i mantindre l’estat del benestar. Ens arribarien noves idees per a explotar els grans recursos que tenim, i que sovint desaprofitem per manca de perspectiva...
Ja sé que això és una visió molt egoista del problema, i que el que realment hauríem de fer és resoldre el conflicte in situ i evitar que tota aquesta gent haja de deixar la seua terra per obligació, però crec que convé fer les coses ordenadament: primer donem asil digne als que ja tenim ací i als que arriben de manera immediata i després cerquem una solució duradora per al conflicte.
Imagine que res del que els he explicat no els havia passat pel cap. No passa res, tots tenim moments (o dies, o anys) d’ofuscació. Però ara que ja els ho he dit jo, no tenen excusa per a actuar de la manera tan desordenada i vergonyosa que ho estan fent (que fa ganes d’esborrar-se d’Europa). Espere en candeleta els resultats d’una nova política europea a l’alçada de les circumstàncies... De res.
