dimarts, 30 de desembre del 2008

PELL DE PRUNA AL TELER D'ONTINYENT

Al mes de gener tornem a presentar "Pell de Pruna" a Ontinyent. Aquesta vegada al Centre Comercial "el Teler". I comptarem amb la col·laboració de la televisiva actriu Mamen Garcia.
Adjunte uns quantes extractes d'opinions qualificadíssimes de la novel·la. Naturalment he triat les millors, només faltava. Si l'heu llegida, també estaria bé que deixàreu la vostra opinió ací mateix... per a bé o per a mal, vos estaré molt agraït




Un llibre molt ben escrit, amb una prosa trepidant, puntuació perfecta, irònic, insinuador, fresc, divertit... Genials descripcions, personatges molt ben construïts, escenes memorables... Jo no me'l perdria per res del món.

Toni Ibàñez, escriptor i guanyador del premi de literatura eròtica de 2006, i altres





...“Pell de pruna” és una narració que barreja, tot i que puga semblar insòlit en una novel·la eròtica, un ritme bastant accelerat amb unes grans dosis de sentit de l’humor i un llenguatge ricament col·loquial, que precipiten en una série d’escenes realment divertides. El fet d’estar escrita en primera persona facilita a Olivares la possibilitat d’incloure, en l’explicació de la història, els sucosos comentaris que, al respecte de qualsevol circumstància, deixa anar el protagonista. Un encert, sens dubte, que confereix a l’obra un atractiu que va més enllà de les escenes tòrrides, d’altra banda resoltes amb notable economia de mitjans. El fil conductor són les relacions sexuals que Silveri manté amb tantes dones com passen a prou seu. Però, alhora, Olivares va desenvolupant altres subtrames que, en enllaçar amb el nervi principal de la història, li confereixen entitat de novel·la sense adjectius.


Vicent Usó, escriptor, guanyador del premi octubre de narrativa 2004, i altres





...Home, perquè està ben escrit, perquè és molt divertit i... perquè posa calent.


Jordi Albinyana, pintor de bandera i queferós de mena, però bon xicot.

(en respota a la pregunta de Marc Gomar: "Jordi, tu per què recomanes aquest llibre als lectors?" feta en una memorable entrevista a TeleGandia)

Un nou rellotge als carrers d'Otos.



Aquesta setmana passada, vam afegir un nou rellotge a la col·lecció d'Otos. Aquest el podeu trobar al carrer del Trinquet, el núm no el sé, però com que és un carrer menudet no vos costarà gens de trobar. La paret està orientada a llevant, de manera que el sol només li pega de matí. Per això té aquesta forma tan asimètrica. També marca els canvis d'estació. La corba superior, sobre la qual es veu l'ombra de la boleta, correspon al solstici d'hivern, dia en què es va fer la foto. La corba inferior és la del solstici d'estiu i la recta d'enmig la dels equinoccis, primavera i tardor. A banda, hi ha una corba sobre la qual es pot llegir 20 d'agost. És la línia de calendari corresponent a aquest dia. La rao d'haver marcat aquesta data és que es tracta de l'aniversari de la propietària de la casa. El mussol també hi té a veure amb ella, no sé exactament per què.

dimecres, 24 de desembre del 2008

mig almud i quatre onces

A la casa dels avis i dels oncles, he pogut trobar una bona col·lecció de pesos i mesures antics. A baix podeu veure les fotografies d'algunes de les més interessants. Totes aquestes i moltes més estan exposades al públic a Ca les Senyoretes.
lliura valenciana amb escut reial i dotze marques corresponents a dotze onces

arrova de ferro amb inscripció de la data: 1864, del fabricant i de l'equivalència: 36 lliures
arrova i mitja arrova de pedra




joc d'onces i fraccions, fins a un setzé




mitja lliura catalana amb escut de Barcelona i altres signes




Dues lliures catalanes amb escut de barcelona i altres signes









dimarts, 23 de desembre del 2008

Als orats a vendre rosaris


Fa uns dies, estàvem xarrant a la porta de casa. En això que passava la tia Lolita la Belleta, i la meua sogra li demanà, amb una rialleta (ella és molt de la broma), on anava tan mudada. I l'altra, seguint-li el fil, li va amollar: "als orats a vendre rosaris". Vés per a on, era la primera vegada que sentia aquella dita, i la primera vegada que sentia la paraula orat en la parla del meu poble. Vaig suposar que el significat original era el de boig. Tot i que no en puc estar segur, m'imagine que originalment devia ser una ironia. Hi devia haver una casa o un lloc on s'estaven els orats i no devia ser el més adient per anar-hi a vendre rosaris. Possiblement perquè els orats no en devien necessitar gaires. O, potser, perquè no devien tindre molts diners per a comprar-ne. Cal afegir-hi, per una possible contextualització, que la tia Lolita ha viscut molt de temps a Alcoi, i que podia haver pescat la dita en aquell poble.


En la foto, la portada del llibre titulat Jardinet d'Orats, de diversos autors, s. XV

Rellotge equatorial




Aquest és el nou rellotge de la terrassa de Ca les Senyoretes. El vam estrenar el dia del solstici. És un rellotge equatorial que marca l'hora solar, la data i la declinació solar. També té un gràfic incorporat amb l'Equació de Temps, que és la diferència entre l'hora solar local i l'hora mitjana local. D'aquesta manera, a banda de l'hora solar també podem llegir-hi l'hora civil. En la foto es veu el puntent de llum que marca el solstici.

dilluns, 22 de desembre del 2008

solstici d'hivern




Ahir va ser el solstici d'hivern, el dia més curt de l'any, segons que diu tothom. Però això només és una veritat a mitges. Si quan diem "dia", ens referim al temps que el sol es troba sobre l'horitzó (és a dir, la part diürna del dia), d'acord: el 21 de desembre és el més curt de l'any. De fet, en la nostra latitud, el dia d'ahir (comptat de l'eixida del sol a la posta) va durar 9 hores, 16 minuts i 42 segons, i el de hui, dos segons més.


Però si ens referim al temps transcorregut entre dos passos consecutius del sol pel meridià oposat al nostre (mitjanit solar), llavors el 21 de desembre no és el més curt sinó el més llarg. Comptat així, el dia 21 de desembre ha durat 24 hores i 30 segons, mentre que el dia de l'equinocci de tardor, 22 de setembre, un dels més curts de l'any, només durà 23 hores, 59 minuts i 39 segons.




En la primera foto, podeu veure un dels rellotges calendari de Ca les Senyoretes marcant el solstici d'hivern. N'hem afegit una de nova en la qual es donen pistes per a llegir-hi l'hora Babilònica. Aquest tipus d'hora ens indica el temps transcorregut des de l'eixida del sol.
LA FOTO ES VA FER EL 21 DE DESEMBRE QUAN FEIA TRES HORES I UN QUART QUE HAVIA EIXIT EL SOL

dissabte, 20 de desembre del 2008

SAGNIES


A l'edat mitjana els metges solien practicar sagnies i altres teràpies agressives als malalts amb la finalitat d'equilibrar els humors, objecte fonamental de la medicina escolàstica. En més d'una ocasió, el pacient moria més aviat com a conseqüència del tractament que no pas de la pròpia malaltia. A pesar d'aquests resultats, els metges encara podien arribar a quedar contents de la seua faena. Al·legaven, probablement convençuts i tot, que el pacient havia mort curat. Una cosa pareguda passava amb els heretges condemnats a la foguera per la Inquisició. Si en l'últim moment confessaven la seua falta i se'n mostraven penedits, encara podien ser perdonats dels seus pecats i morir en gràcia de Déu.

Si hi ha salut després de la mort, si hi ha vida després de la mort, per què no hi ha d'haver també democràcia. D'aquesta manera, les víctimes innocents de les guerres terapèutiques contra la terrible malaltia de la dictadura encara hauran tingut la sort de morir sans de tiranies i podran gaudir dels seus inalienables drets democràtics després de la mort.