La pàtria és el paisatge de la consciència. La
consciència es construeix amb la llengua i es nodreix de literatura (no necessàriament
escrita). Sense llengua i sense literatura, no hi ha pàtria.
La Pàtria és, tanmateix, l’últim refugi dels
canalles, però això són altres calces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada