El tio Baiona

Regirant fotos velles m'he trobat amb aquesta del tio Baiona i m'han vingut al cap tants records. Al tio Baiona també li deien "el Peó" perquè havia treballat en aquest ofici de conservar carreteres. En aquest i en molts altres, sobretot en faenes del camp: la sega de l'arròs, la verema de França... Era un home molt alegre que li agradava explicar històries i que, a més, les contava molt bé. A mi també m'agradava molt escoltar-lo. De fet, algunes de les anècdotes que li vaig sentir explicar les he fetes servir després en les meues novel·les. Per això, per les contarelles i pel bon humor, sempre li he estat agraït. En certa manera, l'home em feia regals en vida que no vaig poder aprofitar fins després que s'havia mort, i que, per tant, mai no li vaig poder agrair prou. Però el tio Baiona encara m'havia de fer un regal més gros, no pel volum ni pel valor del material, sinó pel moment en què me'l va fer i pel seu significat. Poc després que va nàixer la nostra filla Maria (Baiona feia pocs mesos que havia faltat), es presentà a casa Pepica, la seua dona, i ens va regalar una botella de colònia. Ens vam quedar una mica estranyats perquè no érem família, ni teníem cap amistat i ni tan sols no érem veïns. La dona ens ho va aclarir de seguida. Quan el seu home va veure que Assumpció s'havia quedat embarassada, li havia dit que a la criatura que nasquera, ell li havia de fer un regal. Però va morir durant l'embaràs i no va poder-ho fer personalment. Així, ella només havia volgut complir la voluntat del seu home...
Quan alguna volta em pregunte per què el tio Baiona em feia aquest regal, només hi trobe una explicació: m'apreciava simplement per haver-lo sabut escoltar. A mi sempre m'havia agradat que m'explicaren històries, però des que el meu amic Baiona em va fer saber que aquest senzill fet d'escoltar ja es mereix un premi (em referisc a l'amistat, no pas a la colònia), encara m'agrada més. Una abraçada, Baiona.