UN PAS DE DIMONI

EL RAIG ENTRA PEL FORAT

El dia 17 de gener, a l’ermita de sant Antoni Abat de Bocairent, un raig de llum que entra per un forat practicat a la paret sud incideix en la cara de la imatge de sant Antoni, situada a l’altar major. La gent del poble i de la redor s’hi aplega a contemplar el fenomen amb una barreja de devoció i curiositat. L’espectacle es fabulós i en el moment àlgid, quan el raig de llum comença a il·luminar la cara del sant, es produeix un silenci expectant que provoca fins en els més descreguts, com ara aquest que escriu, un sentiment estrany, íntim, indescriptible. Us ho recomane.

SANT ANTONI IL·LUMINAT

El fet s'esdevé uns quants minuts abans de les cinc, hora civil. Alguns han volgut relacionar-lo amb la dita: “a san Antón las cinco con sol”, o amb la seua versió autòctona “a Sant Antoni del Porquet a les cinc ja hi ha solet”, que té tota la pinta de ser una rude adaptació de la castellana. Però no hi pot haver cap relacio perquè el refrany es refereix a les cinc d'hora solar, i el fenomen de l'ermita es produeix a les cinc d'hora oficial, que són les quatre menys deu minuts d' hora solar. A més, és evident que la dita fa referència a la llargada del dia i, doncs, al moment de la posta, i no al del pas del raig pel forat de sant Antoni, dit siga amb tots els respectes.

Quant a la validesa de la dita, el 17 de gener del 2009, el sol es pondrà (en la nostra latitud, i longitud) a les sis de rellotge, que seran, aproximadament, les 4:50 solars . Deu minuts d'error es poden considerar una més que bona aproximació. I encara, aquesta petita inexactitud la podríem atribuir a l’expectació amb que s’espera el creixement del dia. O simplement a les servituds de la rima. O a la imprecisió del rellotges de l’època en que s’inventà. En defensa d’aquesta darrera hipòtesi, cal dir que a alguns llocs la dita s’acompanya d’un afegitó que diu: “lo dicen pero no lo son”, que podria haver nascut amb el perfeccionament dels rellotges mecànics.

Volem, però, fer constar una darrera possibilitat: que la dita fóra anterior a la reforma gregoriana. En aquest cas, suposant que sant Antoni se celebrara el mateix 17 de gener, la situació del sol en aquest dia correspondria a la de l’actual 27 de gener, i la posta del sol tindria lloc a uns dos minuts de les cinc en punt, amb la qual l'error seria insignificant i la precisió, gairebé suisa.