sant antoni 2019

–Mentre prenien la fresca

a la porta del carrer,

un vellet i una velleta

raonaven sàviament

de la cosa tan estranya

que és això del pas del temps:

et fa arrugues en la cara

i cendrosos los cabells,

i et dona seny i saviesa

quan no l’has de menester.

Amb gran enyor recordaven

quan eren uns angelets

i s’enfugien les hores

com si les robava el vent,

els anys es feien tan llargs

que entre el Nadal i l’Advent

succeïen tantes coses

com no en podien ser més.

Però un dia maduraves

i tot era del revés:

els anys passaven volant

i un minut es feia etern.

Que difícils són d’entendre

els misteris del progrés,

com deia sant Agustí,

allà per l’any quatre-cents:

si ningú no m’ho demana

prou que sé lo que és el temps,

però, ai, si m’ho demanen,

la resposta no la sé.

Deveu pensar, sant Antoni:

tot este romanç, per què?

Doncs mireu, pare estimat,

nostre més volgut santet,

gran patró dels animals

i profeta del bon temps,

perquè van passant los anys,

i malgrat vostres consells

seguim sense fer bondat

i sembrant males sements.

D’algunes que n’han passat

en estos mesos darrers,

vos en faig un inventari

per si ho volíeu saber:

Allà al Brasil mana un home

que sense ser llenyater

en quatre dies fa ascles

tot l’Amazones sencer,

i amb bones garrotades,

tots eixos que es fan els gais

els tornarà al bon camí

com si foren corderets.

I lo gran xèrif dels ianquis,

aquell grenyut matusser,

amb el morro que se’l xafa,

diu que farà una paret

més llarga que la de Xina,

més alta que el Montcabrer,

p’a que no passen los índios,

perquè ell va arribar primer.

També diu, parlant de dones,

que si eres guapo com ell

els pots fotre mà allà on vulgues

perquè elles es deixen fer.

A Rússia encara hi ha el Putin,

cada dia més content

perquè amb el canvi climàtic

ja no es passa tant de fred.

Un tal Salvini d’Itàlia

diu que no hi ha més remei

que quedar-se amb els gitanos,

però si fora per ell...

A Hongria, voten los feixos

vora el setanta per cent,

el cinquanta a Polònia,

vint-i-cinc a cals monsieurs,

i han votat per la rabosa,

una lloca i els pollets.

Un fantasma corre Europa

i el comunisme no és,

va arribar a Andalusia

trotant amb un cavallet,

i com Cid Campeador,

no deixarà moro amb fes,

ni català amb barretina,

ni estaca en la paret,

moltes dones ja tremolen

i diuen que no és de fred.

Què en penseu vós, sant Antoni,

que del cel tot ho veieu,

vindrà el dia que els humans

finalment mos entendrem?

–Fills meus, sí que ho teniu agre,

d’a xavo és el canyaret!,

mes no perdeu l’esperança,

no va tot tan malament.

Abans teníeu la fama

de comptadors de bitllets,

i ara heu eixit als diaris

per acollir angelets.

Les notícies de l’oratge,

que els llauradors tant preueu,

les havíeu d’escoltar

 en castellà o en anglés:

it will rain to bots and barrels

from Jerez to Santander.

Ara premeu el botó

i al punt escoltareu:

aiguaneu a Benigànim

i volves a Bocairent.

–Lloat siau sant Antoni

per lo vostre gran saber

per aguantar nostres queixes

i donar-mos-en parer,

més ja que estem en matèria

no mos voldríeu dir res

d’eixa aficció ultramuntana

que campa per tot arreu?

–Què  podria jo explicar-vos

que vosaltres no sapieu:

compreu una bona ullera,

al veí me’l vigileu

i si el veieu que s’afaita,

la barba en remull poseu.

I estimeu sense mesura

per lo que poguera ser.