diumenge, 28 de juliol del 2013

DE L'OBSCÉ AL MACABRE

DE L'OBSCÉ AL MACABRE
Sistemes Eucariòtides Complexos

Ningú que haja llegit Incerta glòria pot haver quedat indiferent davant els estirabots d’en Soleràs, un dels personatges ‒amb en Raskòlnikov de Crim i càstig‒ més inquietants que m’he trobat mai en la literatura. Obsedit per l’amor i la mort, el controvertit personatge de Sales diu en un moment donat: “Venim de l’obscè i anem al macabre”, i d’aquesta manera identifica les dues fites cabdals de la vida amb la morbositat.

Fa poc vaig llegir en la revista Mètode una entrevista al biòleg Ricardo Amils que em retornà a la memòria la sentència d’en Soleràs. Amils hi citava un tal Lynn Margulis (un altre científic, segurament molt conegut, però del qual jo no havia sentit parlar mai): “la mort es va inventar quan es van desenvolupar els sistemes eucariotes complexos, en els quals hi ha cèl·lules especialitzades dedicades a servar la part genètica i a procrear, i n’hi ha que estan al servei del sistema. Aquesta part mor”. Segons Margulis, tot això es podia resumir poèticament de la següent manera: “el dia que es va inventar l’amor, l’aparellament entre cèl·lules (per a intercanviar material genètic), es va inventar la mort (de la part funcional, no genètica, del cos)”. Amils acaba dient que, a pesar que és una definició poètica,  li sembla interessant.
A mi també m’ho sembla. I estic segur que també li ho hauria semblat a Sales. Segurament ell ja intuïa que l’amor i la mort havien nascut simultàniament, que eren, en definitiva, les dues cares d’una sola moneda. No sé si devia saber això dels eucariotes, és a dir que el que nosaltres tenim per vida no és més que un complement funcional d’una altra mena de vida: la genètica (gairebé immortal). En definitiva, que allò tan transcendent que creiem ser no es més que un mecanisme secundari d’una Vida majúscula que, amb petites i contínues variacions s’ha mantingut ininterrompudament activa (sense conéixer la mort) des del principi fins ara.

Pura poesia, segons Lynn, però què és la ciència sinó poesia contrastable.