dimarts, 10 de febrer del 2009

Mr. Martine Luther


Fa uns mesos em va arribar un e-mail d’un senyor anglés de nom Martín Luther. Em demanava un pressupost per a tres habitacions durant una setmana (del 20 al 27 de març). De seguida li vaig contestar que la cosa pujava 1200 euros. Al poc de temps en digué que estava d’acord i que m’enviaria un taló. Uns dies després, em tornà a escriure i em digué que el taló que m’enviaria seria d’ 11.000 euros i no de 1200, perquè l’agència logística que els ho pagava tot (es tractava d’un viatge d’estudis) només podia fer un taló pel total del pressupost. Al final hi afegia que més avant em donaria instruccions sobre el que s’havia de fer amb els diners sobrants. Jo li vaig dir que d’acord.
El vaig rebre fa uns dies per un valor de 9.600 lliure,11.000 euros si fa no fa, i li ho vaig fer saber de seguida. Em contestà que ara havia d’anar al banc i cobrar-lo, i després avisar-lo que ja tenia els diners. Com que el meu cunyat treballa a un banc, vaig aprofitar que em venia a fer una visita i em vaig estalviar el viatge. Quan li a explicava el cas, em feia males cares. De seguida que vaig acabar m’informà que això era una estafa. Si anava a cobrar-lo un banc on tinguera un compte obert, me’l pagarien de seguida, però si després el xec no tenia fons, em farien tornar els diners i, a més, em carregarien totes les despeses. Li vaig demanar que pasaria si anava a cobrar-lo al banc nominal del taló (Barclays bank), i em digué que segurament no podrien fer res tampoc, però que tal vegada els interessaria saber que un client feia trampes amb talons del seu banc.
Com que tenia moltes ganes de seguir la broma fins al final, aquest mateix matí he trucat a la sucursal de Barclays d’Ontinyent. He explicat a l'empleat que m'ha atés que tenia el taló i li he demanat si em podia confirmar si era bo. M’ha dit que no perquè Barclays d’Espanya no té accés als fitxers de Barclays d’Anglaterra. Li he dit si me'l podien pagar i m’ha dit que hauria d’obrir-hi un compte i que encara així me’l podien retornar dins d’un any de termini.
Llavors li he explicat tota la història i la meua sospita que això era un frau. Al senyor que m’ha atés també li ho ha paregut. Li he preguntat si no els interessava informació sobre el cas, perquè –segons la meua opinió– no devia ser bo per al banc que un client fera servir el seu nom i els seus talons per anar engalifant pobres ignorants pel món. En aquell moment l’home s’ha adonat que uns clients el reclamaven amb urgència i m’ha demanat si no podríem continuar parlant-ne en un altre moment. Li he dit que sí i m’ha penjat.
He pensat que era una llàstima, que ja s’haguera acabat tot, però tot seguit he obert el correu electrònic i he enviat un e-mail a l’anglés dient-li que ja havia cobrat els diners. Unes hores després, ha sonat el telèfon i l’ha agafat la meua filla. Ha fet cara de pomes agres i me l’ha passat. Era el senyor Martine Luther, que em reclamava. L’he saludat i de seguida ha començat a parlar-me, en anglés, naturalment. Al principi no li n’agafava una, després he pogut entendre que havia rebut el meu missatge dient-li que havia cobrat els diners i em volia donar instruccions. Com he pogut li he dit que no aconseguia entendre’l i que era millor que m’enviara les instruccions per correu, així les podria estudiar amb calma.
Fa una estona he rebut el seu correu. Em demana que ingresse els diners sobrants en un compte de Caixa Catalunya. I ara sí que ja no sé per a on pegar. Done per acabada la història o toque a Caixa Catalunya i els explique que tenen un client que hi ingressa els diners procedents d’estafes?Espere suggeriments.

17 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Joan, com que la cosa no fa molt bona olor, ves a la policia i els passes la informació. No fóra cas que encara t'hi embolicaren.

José Romero-Nieva ha dit...

Opine exactament el mateix que Francesc Mompó.Jo apostaria quasi al 100 x 100 que és tracte no ja d´un frau sino d´un delicte.

Anònim ha dit...

Mare meua quin embolic, Joan. No allargues massa això.

Francesc Mompó ha dit...

Escolta, Joan, que estava pensant jo que açò té massa de "realisme d'investigació", no serà treball de camp per a una pròxima novel·la? La idea seria bona. Una abraçada

Anònim ha dit...

Estava pensant el mateix que Francesc Mompó. Pot ser l'inici d'una novel·la negra que de segur brodaries.

banyerí ha dit...

sí, crec que deuries d'anar a caixa catalunya i explicar-los el cas. que ells averigüen què passa amb eixe compte corrent, de qui és...i si procedeix fer-ho saber a la policia...

salutacions!

Unknown ha dit...

Jo ho diria també a Caixa Catalunya, però també li enviaria un correu a l'estafador fent-li creure que estava tot correcte per divertir-me una miqueta més... Per cert, no vas sospitar quan vas veure que li dèien Martin Luther?

Jordi Albinyana ha dit...

Vols que es presentem en ca l'anglés, berenem, es fem unes cervecetes, i mentre tu el distraus ensenyant-li la pelila jo li pegue dos hòsties i li furte la cartera? I a l'altra que torne!

Marc Gomar ha dit...

Quin espavilat! D'açò en podries traure un bon relat...

Anònim ha dit...

Fa mala olor, això, però com be apunten la resta de companys.Pots anar a Caixa Catalunya i estirar un poc més el fil però a continuació ves a la poli no siga cosa que sigues el cap de turc d'alguna negoci. Quant tot estiga clar escriu la novel·la.

Full Equip- Bar tilin tilin ha dit...

ves amb compte, no el refies aixo pinta mol mal, jo de tu donaria part a la policia

yu ha dit...

..joanet..ja estàs tardant en fer-te un feisbuc...replicar aquí és un rotllo..q si tens q tenir compte en gmail, q si en La Caixa q si en Bairclaisbank ji ji...
COM ET FIES D'UN TIO Q ES DIU MARTIN LUTER...o siga el KING d les estafes...potser hi havia tingut un drim..."Ai jaf a drim..estafating Olivaring some dey"...ja ja ja ja
carles blàzquez
www.carlesblazquez.es.mn

Jordi Albinyana ha dit...

Tot t'ho has de creure. Eres un moniat pelut!! Buuuurroooooo!!!!!!!

Anònim ha dit...

Joan, els experts diuen que si ets víctima (o sospites que ho eres) d’un frau per mitjà d’un correu electrònic, has de contactar immediatament amb la policia, qui t’haurà d’indicar la manera de fer la denúncia en alguna dependència encarregada dels delictes comesos de forma electrònica.

mmmmmmmmmmmmm ha dit...

ei!!!! acabo de llegir la teva entrada!!! i per casualitats de la vida m'ha passat algo per l'estil, amb la diferència q jo vaig contestar fins al segon mail, després el meu company de pis i jo vam decidir passar del pallo eixe q es feia dir jhaerly, perq l'únic q feia era enredarnos de mala manera.

mmmmmmmmmmmmm ha dit...

ei!!!! acabo de llegir la teva entrada!!! i per casualitats de la vida m'ha passat algo per l'estil, amb la diferència q jo vaig contestar fins al segon mail, després el meu company de pis i jo vam decidir passar del pallo eixe q es feia dir jhaerly, perq l'únic q feia era enredarnos de mala manera.

joan olivares ha dit...

Uns dies després d'haver explicat la història, el senyor Luther encara va insistir. Jo li havia dit que no pensava cobrar els diners i que per tant tampoc no li'ls podia donar a ell perquè al banc m'havien advertit que potser el xec no tenia fons. Martine em va proposar d'enviar-me les dades de la targeta amb una rebaixeta inclosa. Ara no calia que li ingressara més que 6.500 euros. Ja no vaig tindre ganes de contestar-li, però quan em pensava que s'havia acabat encara em va enviar un darrer missatge insistint que jo havia cobrat els diners i que li'ls havia de tornar.
Des que va començar aquesta història he rebut almenys cinc propostes més de diferents senyors que em proposaven tractes semblants. Naturalment, ja no he tingut ganes de seguir-los el fil. En fi, quan algú altre em propose alguna estafa més original, ja vos informaré.