He llegit al meu mur un article atribuït a Jiménez
los Santos (no en tinc evidències, però tant se val qui l'haja escrit) en el qual es critica els mestres actuals (tots) basant-se en una
informació de la Comunitat de Madrid que deixa en evidència la ignorància
supina d’uns pocs pretesos mestres. L’article és de manual de demagògia: en
primer lloc trau conclusions generals (sobre tots els mestres) a partir d’unes
mostres individuals (uns quants interins presumptament analfabets), en segon
lloc toca el tendre del ciutadà mitjà esmentant un passat idíl·lic (ai la
infantesa!) en el qual tot era més bonic i molt millor que en l’actualitat.
Doncs si s’hi val a posar uns quants exemples
per a traure conclusions generals, jo hi posaré els meus: sóc mestre (o com li
vulgueu dir) des de fa més de trenta-un
anys, i he conegut molts col·legues d’una categoria indiscutible. Mestres amb
una cultura general immensa i amb una dedicació total a la tasca docent, grans
professionals i excel·lents persones. També n’he conegut d’altres tipus ‒només
faltava que en un col·lectiu tan extens no hi haguera varietat‒, però menys.
Per una altra banda, de menut vaig anar a escola, i vaig tenir mestres molt
variats, alguns no sabien fer la o amb un canut i havien obtingut el títol per
simple afinitat política amb el règim. En vaig conéixer de pederastes, de
borratxos i de tan porcs que no sabien la utilitat d’una pastilla de sabó.
Si s’hi val a fer demagògia, hauria de dir que
els mestres d’abans eren feixistes, pederastes, borratxos i porcs, però no ho
diré. Abans n’hi havia de tot, com ara, tot i que la circumstància política
propiciava encara més corrupció que l’actual, si això es pot imaginar.
Per sort, la majoria de la gent no es deixa
seduir per aquests manipuladors de la realitat, i per això en recents enquestes
s’ha posat en evidència que la professió de mestre és una de les més valorades
pels ciutadans, mentre que la de periodista una de les pitjor valorades. Tampoc
no cauré en el parany de dir que tots els periodistes són dolents, però sí que
em fa l’efecte que el periodisme, en general, travessa un moment més difícil
que l’ensenyament, que ja és dir.
I quina intenció pot tenir aquest intent dels
polítics madrilenys i la seua caverna a desprestigiar el magisteri. Doncs és
molt senzill, tots sabem de les retallades hagudes i ens esperem les que encara
han de vindre. I quina millor manera de justificar-les que acusant uns quants
mestres de manca de professionalitat? Passar d’uns quants a tots ja es brossa
de riu per a aquests gossos de presa del poder.
2 comentaris:
Es pot dir més fort, però més clar no.Jo afigiria l'afany de despretigi de l'escola pública, l'escola de tots.
ORGANITZACIÓ...qui pals, qui forques i qui trabucs...quan...i a quina hora...S'ACABA LA VEDA DE LA GAVINA XUCLASANGS (espècie endèmica del País Valencià)
Publica un comentari a l'entrada