GOS RABIÓS

He llegit al meu mur un article atribuït a Jiménez los Santos (no en tinc evidències, però tant se val qui l'haja escrit) en el qual es critica els mestres actuals (tots) basant-se en una informació de la Comunitat de Madrid que deixa en evidència la ignorància supina d’uns pocs pretesos mestres. L’article és de manual de demagògia: en primer lloc trau conclusions generals (sobre tots els mestres) a partir d’unes mostres individuals (uns quants interins presumptament analfabets), en segon lloc toca el tendre del ciutadà mitjà esmentant un passat idíl·lic (ai la infantesa!) en el qual tot era més bonic i molt millor que en l’actualitat.

Doncs si s’hi val a posar uns quants exemples per a traure conclusions generals, jo hi posaré els meus: sóc mestre (o com li vulgueu dir) des de  fa més de trenta-un anys, i he conegut molts col·legues d’una categoria indiscutible. Mestres amb una cultura general immensa i amb una dedicació total a la tasca docent, grans professionals i excel·lents persones. També n’he conegut d’altres tipus ‒només faltava que en un col·lectiu tan extens no hi haguera varietat‒, però menys. Per una altra banda, de menut vaig anar a escola, i vaig tenir mestres molt variats, alguns no sabien fer la o amb un canut i havien obtingut el títol per simple afinitat política amb el règim. En vaig conéixer de pederastes, de borratxos i de tan porcs que no sabien la utilitat d’una pastilla de sabó.

Si s’hi val a fer demagògia, hauria de dir que els mestres d’abans eren feixistes, pederastes, borratxos i porcs, però no ho diré. Abans n’hi havia de tot, com ara, tot i que la circumstància política propiciava encara més corrupció que l’actual, si això es pot imaginar.

Per sort, la majoria de la gent no es deixa seduir per aquests manipuladors de la realitat, i per això en recents enquestes s’ha posat en evidència que la professió de mestre és una de les més valorades pels ciutadans, mentre que la de periodista una de les pitjor valorades. Tampoc no cauré en el parany de dir que tots els periodistes són dolents, però sí que em fa l’efecte que el periodisme, en general, travessa un moment més difícil que l’ensenyament, que ja és dir.

I quina intenció pot tenir aquest intent dels polítics madrilenys i la seua caverna a desprestigiar el magisteri. Doncs és molt senzill, tots sabem de les retallades hagudes i ens esperem les que encara han de vindre. I quina millor manera de justificar-les que acusant uns quants mestres de manca de professionalitat? Passar d’uns quants a tots ja es brossa de riu per a aquests gossos de presa del poder.