dimecres, 29 de desembre de 2010

demo... què?

En un documental televisiu es mostraven les atrocitat comeses pels soldats nord-americans a la guerra d’Irak. Sorprendre, la veritat, no sorprenia pas, però feia posar els pèls de punta. Uns quantes setmanes abans, un altre reportatge havia parlat de les barbaritats comeses o consentides per un govern caribeny. Tampoc no ens sorprenia pas, i també ens feia posar els pèls de punta. S’hi podia observar, però, una clara diferència en el tractament que es donava als protagonistes. En el primer cas, es lamentava el fet, fins i tot es condemnava, però s’evitava fer judicis de valor sobre el sistema polític que el genera, el permet, el promou... En el segon es lamenta el fet, es condemna i s’emeten tota mena de judicis de valor sobre el sistema polític que el genera, promou, permet... És clar, les bestieses de l’un tenen com a objectiu final el triomf de la democràcia, les de l’altre, són simplement les excentricitats d’un dictador bananer.


Quan es condemnen les atrocitats dels governs dictatorials, tothom s’hi afegeix a la crítica, i els dictadors es presenten com pallassos egocèntrics fàcils de parodiar i ridiculitzar. Quan es critiquen les actituds criminals dels governs democràtics, la majoria s’ho miren com un mal menor.

La democràcia s’ha investit d’una tal autoritat que comença a fer por, si més no, a mi me’n fa. Sense ruboritzar-se, és capaç de portar a l’extrem la màxima que la fi justifica els mitjans. Agreujat encara, des del meu punt de vista, pel fet que la fi que es pretén no és ni tan sols una utopia humanista (com ho podien ser el comunisme o l’anarquisme) sinó un nom buidat de tot el seu contingut, un dogma de fe que rebutja per principi qualsevol mena de crítica. Tot això adobat, encara, amb un cinisme aterrador: perquè, a hores d’ara, qui no sap que la democràcia no és el govern del poble sinó el dels grans interessos del capital? I qui ignora que, en nom d’aquesta falsa llibertat, la democràcia és capaç de matar, alimentar-se de la misèria, negar les veritats més òbvies, condemnar les minories (demogràfiques, religioses, nacionals, econòmiques...) i, per damunt de tot, manipular barroerament les majories?

diumenge, 26 de desembre de 2010

El món des del Benicadell


BENIGÀNIM, BELLÚS I EL PORT VALÈNCIA



TOT LO MÓN


Així es veia el món des del Benicadell el dia de Nadal: València, l'Albufera, Benigànim, Quatretonda, Albaida, l'Olleria, Aielo, Bèlgida, Bufali, Montaferner, Alfarrasí, Benicolet, Llutxent, Otos, Beniatjar, El Ràfol, Platja de Gandia, Terrateig, Montitxelvo, la Pobla... i molt més.

diumenge, 12 de desembre de 2010

Rellotge de sol muixeranga


Hui hem fet els primers assajos d'un rellotge de sol humà que executarà la Nova Muixeranga d'Algemesí. Les proves han estat satisfactòries, de manera que, molt probablement, la figura entrarà a formar part del repertori de la colla muixeranguera. Potser no és el primer rellotge humà de la història, de fet el rellotge analemàtic ja ho és, i també el rellotge de Peus d'Atzeneta, però quasi segur que és el primer rellotge muixeranga. I, com és natural, s'ha fet a Otos