Estic llegint el llibre de Carmen Agulló "Mestres Valencianes Republicanes", editat per la Universitat de València fa poquet. La segona part conté cinc biografies, de Carmen Garcia de Castro, Francisca Sanchis Ferrer, Amparo Navarro Giner, Guillermina Medrano Aranda i Enriqueta Agut Armer. Ja m'ho va dir Ramon, que me'l mirara amb cura que valia la pena. I no és que no em fie del meu amic, Déu me'n guard, però no m'esperava tant. A banda que les biografies estan escrites d'una manera senzilla i entenedora (com sol fer-ho Carme) és que la història d'aquestes dones és impressionant. Clar que ens imaginem que la repressió franquista està plena d'herois i d'heroïnes anònims, però una cosa és imaginar-ho i una altra és que t'ho expliquen amb pèls i senyals. I encara és més impressionant si alguna de les protagonistes les coneixies. No és que jo coneguera cap de les cinc que ixen en aquest llibre, però sí que vaig tindre la sort de conéixer-ne la filla d'una d'elles: Palmira, filla de Francisca Sanchis. Palmira va vindre a sopar una nit a casa, que havia acompanyat el seu home a fer una xarrada al palau d'Otos sobre els castells valencians, i he de dir que només de veure-la i intercanviar-hi unes paraules, ja me'n vaig sentir captivat. De la seua cara i de la seua veu emanava una energia diferent, una mena d'empatia que no sabia explicar. Ho vaig saber després, quan Carme me'n feu cinc cèntims de la seua vida. I ho he acabat de saber ara, llegint el llibre... En fi, no m'allargue més. Si teniu ocasió de llegir-lo, no la deixeu passar. Gràcies, Carme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada