De Otos a Banyon passant pel Palomar

L’any passat vaig escriure un article en el programa de festes: “de Bañon a Otos passant pel Palomar”, que es pot llegir a: http://cat.bloctum.com/catxap/page/2/ en el qual explicava la història d’una nissaga que havia eixit d’aquell poblet d’Aragó i havia arribat a Otos. Per il·lustrar-lo vaig pensar de posar-hi alguna foto de Bañon, i se’m va acudir d’intentar-ho a través d’Internet. L’única cosa que hi vaig trobar fou un “foro” en el qual intervenien jóvens d’aquella contornada. Com que ningú no va atendre la meua demanda, vaig haver de publicar l’article sense il·lustracions. Passades les festes,un dia se’m presentà a casa un home del poble i em demanà si jo era don Joan Olivares Alfonso. Prou que ho sabia ell, que sí que l’era, per més que el don no hi vinguera a compte. Després que em repetí la pregunta un parell de vegades, li vaig haver de dir que sí per no allargar massa la cosa i de seguida em preguntà si jo havia posat alguna cosa per Internet. “Moltes”, li vaig contestar, “jo cada dia pose i trac coses d’Internet”. Però ell insistia en la mateixa pregunta fins que li vaig haver de dir que si no em donava alguna pista més, jo no podia saber a què es referia. Llavors m’explicà que aquell matí anava ell amb la mobilette al bancal quan li sonà el mòbil, es va aturar i va contestar i va resultar que era Jaime, l’home de la seua cosina Victorieta... i així va aguantar-me durant una bona estona fins que pronuncià la paraula màgica: Bañón. Doncs resultava que l’home de la seua cosina era veterinari i era de Bañon, i el seu net havia llegit que jo havia posat una cosa en Internet.Després, em va explicar quina era la relació familiar entre ell i Victorieta i com ella s’havia casat amb Jaime. Victorieta era d’Otos i de cognom Alfonso, els Alfonso i els Vanyon s’han emparentat repetidament des de fa segles, amb la qual cosa és molt més que probable que Victorieta descendira d’algun d’aquells Vanyon del s. XVI. Em va fer molta gràcia que aquesta segona part de la història dels Vanyon acabara amb un més que probable retorn d’un descendent seu al poble d’origen. La cosa no tindria més importància si algun dels dos pobles, Otos o Bañón haguera sigut mitjanament gran, però com que Otos a penes té 500 habitants, i Bañón un centenar just, la casualitat sobrepassa la simple anècdota, si més no per a tots els que ens considerem descendents d’aquells pioners de la repoblació del nostre país, que som gairebé tots els otosins. Aquest estiu he aprofitat que anàvem a passar uns dies amb Toni Canet a Formiche per fer una escapadeta cap al nord i visitar Bañón. El poble té bona pinta i es troba en el vessant sud d’un tossal que domina una enorme plana daurada de rostolls. La pobresa que va impulsar els nostres avantpassats a emigrar ja no hi és present, segurament gràcies a les aportacions dels emigrants d’èpoques més recents, que reconstueixen les cases dels seus pares o avis. L’església, al capdamunt del poble és de bona planta i ara l’estan restaurant; no vam tindre ocasió de veure-la per dins. La gent ens va semblar amable i oberta. Els llauradors ens parlaven de la calor, de la collita de blat i, sobretot, d’un aparell que els havia canviat la vida: la “cosechadora”. Nosaltres ens emocionàvem sentint-los parlar.