A Espanya no ha hagut de ressuscitar el
feixisme perquè mai no s’havia mort. Tots sabem que el racisme i la xenofòbia
espanyols estan ben vius i voten el PP. I això no és necessàriament una cosa
dolenta. En alguna part, a dins del nostre ADN, hi deu haver escrita la por a
la diferència i prescrit el desig d’eliminar-la. Per això en alguns llocs on el
feixisme havia quedat exclòs de la vida política (o s’hi mantenia de forma
residual) la xenofòbia ha acabat experimentant un renaixement fulgurant. A
Espanya, gràcies al PP, no. I no perquè l’ ADN espanyol siga diferent, sinó
perquè el feixisme sempre hi havia estat. Això sí, maquillat i ensinistrat per aquesta
dreta “moderada”, capaç de discursos democràtics impecables, d’un europeisme
modern i integrador, de mostrar-se, en definitiva, com un partit
demòcrata-liberal-occidental, a l’estil dels alemanys o els francesos, i, miraculosament,
aglutinar el vot feixista. Gràcies siguen donades, doncs, al paper moderador
del PP.
Ara bé, heu de comprendre que perquè un gos
rabiós no mossegue, no hi ha res com tindre’l ben alimentat. I en això el PP ha
tingut sort. Mentre altres han de buscar-se un enemic exterior, Espanya el té a
casa. Tot allò que no és castellano rancio, és sospitós d’antiespanyol. Així, quan la caverna se li revolta, el PP li
amolla la carnada. I ja sabeu quin és l’aliment que assadolla com cap altre la
jama feixista espanyola, el que l’eleva
a l’èxtasi patriòtic: la carn infecta i traïdora de catalans, o de qualsevol
cosa que se li assemble.
1 comentari:
Cada paraula d'Olivares s'hauria de gravar en pedra perquè persistís pels segles dels segles amén !
Publica un comentari a l'entrada