ME'N VAIG PAC ABAIX
Segurament heu detectat de seguida l'error en el títol. Tothom sap que no es diu "pac a", sinó "cap a". "Pac a" és una
metàtesi (canvi d'ordre) i, per tant, un vulgarisme incorrecte. Però es tracta, també, d'un
tret dialectal característic de moltes comarques del PV, i no d'un castellanisme. En un article publicat a la secció “un tast de català” del diari ARA, Albert Pla Nualart proposa l’acceptació, a nivell col·loquial, de certes metàtesis, que, al
capdavall, tenen la funció irreprovable de simplificar la pronúncia. Ell hi posa l’exemple
de “radere” (pronunciat "raere" en les variants valencianes) per “darrere”. No sé si per a entrar en els registres col·loquials de la llengua cal demanar admissió o no, però entenc la seua proposta i en compartisc l'esperit. La forma pac a no em molesta gens ni miqueta, potser perquè l'he sentida tota la vida i, també, perquè correspon a una evolució espontània de la llengua i no a cap intromissió forastera. No em passa igual amb aquest "abaix" espuri del final de la frase. En la llengua que vaig aprendre al meu poble no anàvem "pac abaix", sinó "pac avall". Darrerament he observat una clara tendència a recuperar el "cap" original, però també a substituir el "avall" genuí pel castellanisme "abaix". A mi m'esmussa molt més el "cap abaix" castellanitzat que no el "pac avall" amb metàtesi. Què voleu que hi faça...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada