El verb SABER té dues accepcions principals, una referida a la saviesa i l’altra al sabor.
Quant a la segona, en el valencià que conec,
havia desaparegut gairebé completament, només se'n conservava un vestigi en la locució
“saber mal”. És evident que aquest saber no es refereix a saviesa, sinó a sabor,
tot i que metafòricament. Una cosa que em sap mal, em deixa mal sabor de boca,
em produeix un sentiment desagradable, em dol. En la literatura és fàcil de trobar
molts exemples d’ús del verb saber referit a sabor, i en castellà és ben usual
en el llenguatge parlat i escrit. Darrerament he sentit en valencià frases com
“em sap a poc”, “no sap a res”, que al principi identificava com a
castellanismes, però que després vaig comprovar que eren genuïnes. En el meu àmbit,
si més no, aquesta recuperació s’ha produït a través del castellà. No sempre
havia de ser nefasta, la seua influència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada