E. Morrió ha dit...
Vertaderament llegint ultratge m`he commmogut com hem pocs llibres m'ha passat. I es que com la meua dona em diu:"soc de poble".I de poble com soc he conegut a Baiona, a algun saoret, i si no exactament un Felip del Cabàs si un amic que a tots els llocs ens acompanyava, fins a la nostra boda i encara hui quan em veu pel poble el temps li falta per venir a saludar-me te, i molt tenim que agraïr-li per haver segut com era.I he sentit l'olor del les faver sacsades que feia ma mare i que si eren molt tendres li posava també les baines. Com passa el temps! Gràcies per recordar-me expressions com "diuen tantes coses, que ja no saps" i tantes altres.I gràcies per fer renàixer en mi tantes emocions. Ja coneixia un poc de la teua obra i este llibre ha despertat, si cal, més el meu interes per tota la teua tasca. Enhorabona.
Enric Morrió
Enric Morrió
La d'Àngel Cano la trobareu al seu blog:
1 comentari:
Jo també me'n recorde de quan mon pare fregia les fabes amb baines si eren tendres. Què bones i amb uns ous deixats caure. Hui en dia ja no es fan així, hauríem de recuperar eixos sabors i olors de la nostra infància, eren espectaculars.
Publica un comentari a l'entrada