SAGNIES

A l'edat mitjana els metges solien practicar sagnies i altres teràpies agressives als malalts amb la finalitat d'equilibrar els humors, objecte fonamental de la medicina escolàstica. En més d'una ocasió, el pacient moria més aviat com a conseqüència del tractament que no pas de la pròpia malaltia. A pesar d'aquests resultats, els metges encara podien arribar a quedar contents de la seua faena. Al·legaven, probablement convençuts i tot, que el pacient havia mort curat. Una cosa pareguda passava amb els heretges condemnats a la foguera per la Inquisició. Si en l'últim moment confessaven la seua falta i se'n mostraven penedits, encara podien ser perdonats dels seus pecats i morir en gràcia de Déu.

Si hi ha salut després de la mort, si hi ha vida després de la mort, per què no hi ha d'haver també democràcia. D'aquesta manera, les víctimes innocents de les guerres terapèutiques contra la terrible malaltia de la dictadura encara hauran tingut la sort de morir sans de tiranies i podran gaudir dels seus inalienables drets democràtics després de la mort.