dimecres, 24 de desembre de 2008

mig almud i quatre onces

A la casa dels avis i dels oncles, he pogut trobar una bona col·lecció de pesos i mesures antics. A baix podeu veure les fotografies d'algunes de les més interessants. Totes aquestes i moltes més estan exposades al públic a Ca les Senyoretes.
lliura valenciana amb escut reial i dotze marques corresponents a dotze onces

arrova de ferro amb inscripció de la data: 1864, del fabricant i de l'equivalència: 36 lliures
arrova i mitja arrova de pedra




joc d'onces i fraccions, fins a un setzé




mitja lliura catalana amb escut de Barcelona i altres signes




Dues lliures catalanes amb escut de barcelona i altres signes









10 comentaris:

josepmanel ha dit...

Aquesta expressió que fas servir per titular el post la deien molt els meus iaios quan ens escoltaven parlar en valencià i, de sobte, deiem allò de "...entonses".

joan olivares ha dit...

Si, Josep Manel, jo també la conec d'això. Em pareix que la cosa deu vindre de l'època de la substitució de llavors per entonses. La resistència llavorsina ho devia fer servir per a burlar-se dels snobs entonsistes.

josepmanel ha dit...

M'ho pensava. Per cert, bon any nou!

Anònim ha dit...

Hola, és la primera vegada que entre al teu blog, i volia preguntar-te que vol dir aixó de mig almud i 4 onzes.
Aixó també ho diguem al meu poble, però és la primera vegada que ho veig escrit, de fet jo deia, mig embut i 4 onzes .....

Ester ha dit...

Soc la d'abans, no sóc anònima, em diuen Ester.

joan olivares ha dit...

Hola, Ester, és un plaer saludar-te. L'expressió "mig almud i quatre onces" no vol dir res literalment parlant. L'almud és una mesura de capacitat que ací a casa nostra se solia fer de forma troncopiramidal. Antigament s'emprava (amb la barcella i els seus derivats)per a mesurar gra i farina. Un mig almud solia haver en totes les cases al pastador, que era una petita habitació que se solia situar sota l'escala on es fenyia i es pastava el pa que després s'havia de dur al forn. A ca les Senyoretes (el meu restaurant) conservem el pastador amb totes les eines, inclosos els almunds. L'origen de la frase no està clar, però hi ha una hipòtesi bonica que diu que en l'epoca de transició del tradicional "llavors" al modern "entonces", la resistència llavorsista es burlava dels traïdors entoncistes dient-los aquesta frase cada vegada que fonamental és que onces rima amb entonces. I es tractava simplement de posar en evidència l'esnobisme dels que ho deien.

joan olivares ha dit...

Ester, en aquesta adreça pots veure un almud
http://www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/coleramon/029-032.htm

Ester ha dit...

Hola Joan; si que es veritat, ma iaia era la que deia aixó de mig almud ... quan algú de nosaltres li contestava "entonces ..." jajajaja.
Ja no ho recordava. Gràcies

Carlos.A ha dit...

Hola, sóc estudiant de filologia catalana i l'altre dia comentàvem aquesta expressió a classe. Molt interessant l'entrada, jo a casa tinc també alguns pesos d'aquests.

Bon nadal i bon any nou !

Salutacions !

joan olivares ha dit...

Gràcies, Carlos. Bon Nadal i Bon Any