A la casa dels avis i dels oncles, he pogut trobar una bona col·lecció de pesos i mesures antics. A baix podeu veure les fotografies d'algunes de les més interessants. Totes aquestes i moltes més estan exposades al públic a Ca les Senyoretes.
lliura valenciana amb escut reial i dotze marques corresponents a dotze onces
arrova de ferro amb inscripció de la data: 1864, del fabricant i de l'equivalència: 36 lliures
arrova i mitja arrova de pedra
joc d'onces i fraccions, fins a un setzé
mitja lliura catalana amb escut de Barcelona i altres signes
Dues lliures catalanes amb escut de barcelona i altres signes
10 comentaris:
Aquesta expressió que fas servir per titular el post la deien molt els meus iaios quan ens escoltaven parlar en valencià i, de sobte, deiem allò de "...entonses".
Si, Josep Manel, jo també la conec d'això. Em pareix que la cosa deu vindre de l'època de la substitució de llavors per entonses. La resistència llavorsina ho devia fer servir per a burlar-se dels snobs entonsistes.
M'ho pensava. Per cert, bon any nou!
Hola, és la primera vegada que entre al teu blog, i volia preguntar-te que vol dir aixó de mig almud i 4 onzes.
Aixó també ho diguem al meu poble, però és la primera vegada que ho veig escrit, de fet jo deia, mig embut i 4 onzes .....
Soc la d'abans, no sóc anònima, em diuen Ester.
Hola, Ester, és un plaer saludar-te. L'expressió "mig almud i quatre onces" no vol dir res literalment parlant. L'almud és una mesura de capacitat que ací a casa nostra se solia fer de forma troncopiramidal. Antigament s'emprava (amb la barcella i els seus derivats)per a mesurar gra i farina. Un mig almud solia haver en totes les cases al pastador, que era una petita habitació que se solia situar sota l'escala on es fenyia i es pastava el pa que després s'havia de dur al forn. A ca les Senyoretes (el meu restaurant) conservem el pastador amb totes les eines, inclosos els almunds. L'origen de la frase no està clar, però hi ha una hipòtesi bonica que diu que en l'epoca de transició del tradicional "llavors" al modern "entonces", la resistència llavorsista es burlava dels traïdors entoncistes dient-los aquesta frase cada vegada que fonamental és que onces rima amb entonces. I es tractava simplement de posar en evidència l'esnobisme dels que ho deien.
Ester, en aquesta adreça pots veure un almud
http://www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/coleramon/029-032.htm
Hola Joan; si que es veritat, ma iaia era la que deia aixó de mig almud ... quan algú de nosaltres li contestava "entonces ..." jajajaja.
Ja no ho recordava. Gràcies
Hola, sóc estudiant de filologia catalana i l'altre dia comentàvem aquesta expressió a classe. Molt interessant l'entrada, jo a casa tinc també alguns pesos d'aquests.
Bon nadal i bon any nou !
Salutacions !
Gràcies, Carlos. Bon Nadal i Bon Any
Publica un comentari a l'entrada