dijous, 25 de febrer del 2016

EL MEU POBLE

EL MEU POBLE

El meu poble és un país
de places i  campanars,
de secans, marjals i hortes,
de muntanya i vora mar.

De tarongers i oliveres,
el meu poble és un bancal,
d’ametlers, vinya i figueres,
de garrofers i arrossars.

El meu poble és una casa
oberta de bat a bat
una nit fresca d’estiu,
passeu si voleu sopar.

És l’entrepà de tonyina,
amb cacauet i adobat,
coques amb pebre i tomaca
i paella amb socarrat.

És dir al fred, frescoreta
i a la calor, ponentâ.
És pilota de vaqueta.
És tot negre o és tot blanc.

Es sentir l’olor de pólvora
i el de la terra banyâ.
És la  música de banda,
de xirimita i tabal

El meu poble és una llengua,
una casa i un bancal,
una pàtria sense èpica,
passeu, si voleu sopar.


Joan Olivares

2 comentaris:

Cerilet ha dit...

Xe Joan, este és encara millor que l'altre! M'has tret la llagrimeta!

Ara tinc ganes de tornar a casa... :-(

joan olivares ha dit...

Xe, Cerilet, tens la sort que el teu poble sempre va amb tu, no com altres, que quan giren el primer cantó, ja han canviat de poble i de llengua, i es mengen la paella amb forqueta.