GOJOS DE SANT ANTONI 2016
Heu de saber, sant Antoni,
Com teniu este veïnat
De pagat i de content
Amb el vostre patronat.
Vós no sou el de Gavarda,
Que, quan se li va aclamar,
La pobra auela d’Antella,
De poc que no es va ofegar.
Veniu de més bona casta
I prou que ho heu demostrat,
Per això vos demanem,
Amb tota la humilitat,
Si tindríeu un remei
Per a eixir de l’atzucac
En què arran de les votades
El galliner s’ha quedat.
El tuacte1 es veia vindre,
Si amb dos ja teníem ball,
Feu-vos càrrec, sant Antoni,
Quatre galls en un corral:
Jo sóc un home amb barba.
Jo sóc més alt i trempat.
Jo tinc més llarga la cua.
I jo el bec més esmolat.
Tu tens Bàrcenas i Gúrtel.
I tu els Eres i el Gal.
I tu la Prima de Riesgo.
I tu l'IVA cultural.
Tu Veneçuela, i Cuba.
I a tu qui et paga el jornal?
Santiago i cierra España!
Obri! que fa olor d’arnat.
Pare nostre, sant Antoni,
Ja veieu quin vectigal2.
Mo n’eixíem de les brases
I acabarem escaldats.
Vos
agraïsc de deveres
Que em
tingueu considerat
Com si
fóra un gran filòsof,
Sent com
sóc un pobre abat.
Certament
no sembla fàcil
Aclarir
el guirigall.
Mes
potser este destret
No és
tan greu com l’heu pintat.
Greus són
la fam, el fred,
Les pestes
i mortaldats,
Les
víctimes innocents,
Dels
fanàtics puritans.
Greu és
el canvi climàtic,
Les
guerres entre germans,
La
violència amb les dones,
Els
xiquets esclavitzats.
Deixeu-los,
doncs, que barrinen
Qui serà
el rei del corral.
Sempre
que siguen paraules
I no
arribe al riu la sang...
I si, al
final, el cabdell
No saben
desenredar,
A qui li
fan por les urnes?
Altra vegada
a votar.
Sou tan savi, sant Antoni,
Que, sens voler abusar,
Gosaria demanar-vos
En qui podríem confiar.
Contestar
això és molt fàcil,
amb un altre preguntat:
N’hi ha
cap que defense els pobres
I no tinga el cul llogat3?
NOTES:
1. Tuacte: assumpte confús o intricat.
2. Vectigal: tribut, molèstia feixuga.
3. Qui té el cul llogat, no caga quan vol.
1 comentari:
GENIAL i esquisit. Una crónica autèntica d'aquest moment.
Publica un comentari a l'entrada