CARTES A UN LLIRIÀ EN LA GUERRA D'ÀFRICA

Vicent Máñez Ferrandis era un jove llirià que ingressà per lleva en l’exèrcit espanyol cap a finals de 1925 o primeries de 1926 amb 18 anys acabats de fer. Després d’un temps d’instrucció a Cartagena, fou enviat a l’Àfrica per participar en la guerra del Riff. Vicent pertanyia a una família de llauradors modests de Llíria. El seu reclutament representà un enorme sotrac per a la família: els pares, Paulino i Tomasa, i els germans, Dolores, Salvador i Paulinet.

La salut de Vicent no devia ser massa ferrenya, cosa que deduïm de les constats referències en les cartes de la mare al fet que ell siga “corto de respiración por la nariz”, I a una propensió a adormir-se involuntàriament.

Tot això ho sabem gràcies a un paquet amb unes 50 cartes que la família envià a Vicent entre març i desembre de 1926. Tret de les dues primeres, que rep quan encara és a Cartagena, totes les altres ja van dirigides a Àfrica. No sabem a través de quins avatars, les cartes van anar a parar a Andalusia, on les vam adquirir en una comerç de papers vells i antigalles.

Les cartes les escriuen la mare i els germans de Vicent, i altres persones anònimes, que ho fan en nom de la mare. Tots els escrivents tenen una instrucció molt limitada, cosa que ha produït una interessant transcripció literal de frases i paraules. La mare i els germans se li dirigeixen en primera persona, però el pare no ho fa en cap ocasió. Ni tan sols s’hi entreveu cap frase que es puga deduir que ha estat dictada per ell. La mare mostra una preocupació immensa i un amor profund pel seu fill. Constantment li demana pel seu estat de salut, per la gana de menjar, per les condicions en que viu. Li dóna consells sobre com s’ha de comportar, amb qui ha de fer amistat o qui ha d’evitar. Ben sovint li fa arribar diners en efectiu i paquets de menjar, i insisteix que si encara no en té prou, que demane que li enviaran tot el que faça falta. És evident que no es tracta de potentats, però són gent que es guanye bé la vida i estan disposats a donar-ho tot pel seu fill, tant la mare com els germans, que sovint s’hi mostren compungits.

La major part de les cartes es dediquen a formalitats i bons desitjos, a salutacions familiars, referències religioses, etc. Però hi ha una part important, i sens dubte la més interessant, en què apareixen referències a les faenes del camp, els preus agrícoles, successos locals, festes, etc. En alguns d’aquests escrits hi apareixen els malnoms dels veïns i coneguts, els topònims i nombroses anècdotes. També és molt interessant la gran quantitat de valencianismes que s’hi empren, sobretot pel que fa a les tasques agrícoles, però també en altres casos, com frases fetes, girs lingüístics, etc.

A continuació fem un llistat dels fragments que hem considerat més interessants dividits per temes. Al final hi hem inclòs el text complet d’un fragment de carta escrit integrament en valencià.

De tot plegat es poden deduir algunes coses interessants sobre el lèxic i la toponímia de l’època, i  fins i tot de la pronúncia local, gràcies a l’alt grau d’analfabetisme dels que escriuen i a la seua intenció de transcriure literalment allò que pronuncien.

En algunes cartes hi ha també dibuixets que representen els animals domèstics de la família i motius florals d’adornament. Tot plegat, els dibuixets, el llenguatge, les anècdotes familiars són d’una candidesa corprenedora, i dibuixen amb gran nitidesa un fragment de la vida lliriana de principis del s. XX.

LÈXIC DEL CAMP

-nos estan saliendo los pollos de una llueca

-20 arrobas de higos

-figues a 14 quinsets l’arrova

-200 arrobas de tintorera a 7 reales la arroba

-el que va a harugar

-Salvador está empeltando el mallolico de la contienda de tintorera.

-el Cabeço Roig está empeltado

-la berema

-372 arrobas de uva y 250 arrobas de garrofas

-arrancando la biña bieja para charuarla

-llubiendo el dia 15 y ha echo mucho saó

-Salvador va en la Lucera a charuar en compñia de Mata a tornachornal

-se hicieron la paella de la charua en casa de Cantabieja

-han sembrado ordi.

-pal corbo.

-lo pla de Montero, ordi en el raseret.

-tres filas de agua.

-dos barsillas de olivos

-18 cargas de trigo

-hemos tubido 6 sacos de trigo y  1,5 de cebada

-hemos trillado la paja y ha condido mui poco

-no podemos aser panizo

-los ampeltos que ponimos io y tu

-tenemos 33 melones gordos.

-estan charuando siete hombres y siete caballerias en la Maymona nuestra.

FRASES CURIOSES

-besos de tus sobrenitos es del Sastre.

-el hijo de don Joaquin Tirado se cayo el abion que el era abiador y sea muerto en Madrid.

-Basilio el del Candil lo mató el carromato que se espantaron las caballerias que venian del Pedralba

-nos mandaras a decir si as aprendido mas de letra

-los enviavas tan asobentico

-no me has mandado a decir nada

-mercate todo lo que haga gozo

-mandame el retrato perqueño para ponermelo en la ulleta.

-estan haciendo los carafales para ver los toros

-y todos los entaulachs

-se conoce que se incendio

-encima del cullerer

-muchos deseos de tenerne (carta)

-la madre estaba ensoñando.

-el cajoncito de la berienda

-un escapolario

-vendran a conocer los padres (sense preposició a)

-que era masa bajito

-nada más quiere quir al cine

-se portais como hermanos

-si viniis daci cuatro o sinco meses

-amos hecho una collera muy buena para la Lucera que questa 5 pesetas

-y si ay moras y me mandaras una aber lo que son de guapas

-te puedes mercar lo que te aguste.

-el padre la festeó antes que el Parreto

-me mogí todo

-la yegua le dio una pizada

-para que tastes algo de las fiestas

-si no quiere trabajar la bolbera (una mula que han comprat)

-llueve de tronada

-la mula no se espanta de los autos ni de las mecicletas

-sobre estar retratado en maquina de aumento estas muy flaco

-comas todo lo que tengas gana.

-una toña de almendras

-primer premio la union musical de Liria, el Clarin res

TOPÒNIMS

-Cabeso Roch

-el maset de la Maymona

-bancal de la Perusa

-la Perusa de la carretera dels frares

-el Corbo?

-lo Pla de Montero

-la posá de la Maria

-el garroferal de Mas

-corral Blanco

-barranco Hondo

-el Maset

MALNOMS

-Juan Moret

-el Sastre

-el Tandero

-Vicente el Ortolà

-Blanco el Trillador

-el hijo de Casola

-Basilio el del Candil

-Mauricio del de la Sella

-el Racholer el Sordo.

-Tita la del Choret

-Vicenta la Panblanquera

-Salvadora la Panblanquera

-el Choret

-Miguel el de la Escura

-Blanco el Trillador

-la tia Rulla

-la madre de Fesolech

-el chico de Parreto es sobrino del tio Calet

-tu amico Fesolechs, el primo de Baltra.

-el Rochet de la sucreria

-Mata

-Cantabieja

-el Parreto

-el chico del Roco.

-Caime, el hijo de Remedio la Corba.

-el Royo

-Miguel Carabassa

-Luciano el de la Pareta

-el Morellano

-Maria la Cholita

-el hijo de Paleta

-el llor Vicente el del Almo

-Vicente el Bollo

-Bolet

-Miguel el Puso

-Llorens el Tarses

-el Racholer de la Venta

-Crispin el Chocolatero

ALTRES

-anomena Cirilo Amorós

-anomena la Cala del Quemado

-preu d’un telegrama amb resposta inclosa: tres pesetas y cuatro perras.

-la germana anomena Mal Krim. És tracta d’Abd-el-Krim, el cap de l’exèrcit autòcton del Riff.

-una mula: 50 duros

-2 pta. de jornal per segar herba.

-Contingut del caixonet de menjar que la mare envia: tajada de pernil, pedazo de salchicha, libra de confitura seca, uns pocs caramelos, dos rollitos en almendras, papelitos de limonada, azucar.

FRAGMENT D’UNA DE LES CARTES, L’ÚNIC EN VALENCIÀ, DIRIGIDA A MANOLO, EL SOLDAT QUE ESCRIVIA LES CARTES DE VICENT:

Senyor Manolo dasí poc de tems ya es Nadal, ya que me dius que a les festes de Nadal no poden estar en Llíria pues bos embieré dos caisonech, uno pa Manolo y un atre pal meu Visantet en pastisech y argilando de Nadal y castanyes y avellanes pa que selebreu el sant de Manuel, que és el dia del Chesuset, y al añ que ve si Déu bol ya el selebrarem toch mosatros y tota la família de Manolo así en Llíria. Ya se la vengarem. ¿No bos pareis, Manolo y Visantet?

Que tingau bona cosa de salut es dos.

Adios

Paulino y Tomasa.