Amb la mort de
Crasso, el 53 ac .
Pompeu s’investeix cònsul i ordena al seu sogre, Juli Cèsar, que dissolga el
seu exèrcit. Cèsar, però, s’hi rebel·la i creua el riu Rubicó amb la seua
tropa. Allà hi pronunciarà la seua cèlebre frase “alea iacta est”. Així comença
una guerra civil que durarà fins que Pompeu n’ix vençut en la batalla de
Farsalia, any 49 a
C, i fuig a Egipte. Allà es troba un país dividit per la disputa dinàstica
entre Cleopatra i el seu germà Ptolomeu. Després de diverses sorts, els egipcis
maten Pompeu i n’ofereixen el cap a Cèsar, el qual es posa de part de
Cleopatra, la fa reina d’Egipte i es casa amb ella, el 47 ac . La més coneguda conseqüència
d’aquest conflicte és el nefast incendi de la biblioteca d’Alexandria.
A Egipte, Cèsar hi
va conéixer Sosígenes, un prestigiós filòsof peripatètic del qual s’han
conservat molt poques dades. Feia temps que el calendari civil romà s’havia
desaparellat del calendari astronòmic, i Cèsar va encomanar al savi grec un
projecte de reforma que en resolguera el desacord.
Molt probablement Sosígenes posseïa informació sobre el congrés de Cànope, 238 a C, en el qual egipcis ja havien estudiat els desajustos entre el seu calendari oficial i les observacions astronòmiques.
Els sacerdots egipcis hi van concloure que un any durava 365 dies i 6
hores, i no 365 com s’havia pensat fins llavors. Per resoldre aquest desfasament,
es determinà d’afegir un dia més cada quatre anys. Però sembla que les gelosies
i les baralles entre els sacerdots de les diferents regions feren fracassar el
projecte.
En el congrés de Cànope s’havia determinat que el dia del
solstici d’hivern era el corresponent al 25 de desembre del calendari romà,
dada que aprofità Sosígenes per a la confecció del projecte de reforma que li
havia encomanat Cèsar. Però com que el calendari de Cànope encara no era prou
precís (la duració exacta de l’any no és de 365 dies, 6 hores sinó de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons), en els
quasi dos-cents anys transcorreguts des de Cànope, el solstici d’hivern ja
s’havia desplaçat al 24 de desembre, amb la qual cosa el calendari julià (45 a C.) ja naixia amb un
error d’un dia.
Probablement en algun moment del s. III,
es decidí fixar la data del natalici de Jesús en el dia del renaixement anual
del déu Sol per tal de facilitar l’assimilació
dels pobles pagans. Com que en aquella època el solstici civil i religiós (no l’astronòmic)
era el dia 25, es va decidir adoptar aquesta data per a la festa cristiana de
la Nativitat.
Quan el 325 d C se celebrà el
concili de Nicea, després de 370 anys de vigència del calendari julià, el solstici
d’hivern s’havia desplaçat al 21 de desembre. Llavors es va determinar que en
endavant sempre seria aquesta la data del solstici d’hivern. En conseqüència la
de l’equinocci de primavera, fonamental per al càlcul de la pasqua i de tot el
calendari litúrgic, seria el 21 de març. Tanmateix, no es va fer cap canvi en la
data, llavors ja universalment acceptada, del 25 de desembre per a la celebració
de la Nativitat.
Quan el 1582, es produeix la reforma gregoriana del calendari,
es fa de tal manera que no es toquen ni la data del 21 de desembre per al solstici
ni la del 25 per al Nadal. El procediment consistí simplement a eliminar 10
dies, i l’endemà del 4 d’octubre fou el 15 d’octubre.
Així, les diferents reformes del calendari han determinat
que la intenció original de fer coincidir el naixement de Jesús amb el solstici
d’hivern es veiera afectada per la diferència de quatre dies que reflecteix
el nostre calendari actual.
4 comentaris:
Molt interessant. Gràcies. Havia llegit algo però no estava al complet al respecte.
Plas plas plas plas
Interessant! una anècdota a afegir.
Sta Teresa de Jesús morí el 4/10/1582. Fou soterrada l'endemà dia 15/10/1582!
Paradoxes de la vida. Per això era santa!
Hem pareix impressionant que varen desapareixer 10 dies del calendari. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada