DINAROT A L'ALBUFERA D'ANNA
L’altre dia un amic comentava ‒no recorde a compte
de què‒ que hi havia zones castellano-parlants del País Valencià menys
castellanitzades que algunes altres de valenciano-parlants. Hi argumentava, com
ara, que en pobles de llengua castellana es sonoritzaven algunes esses mentre
que a àmplies zones valencianes s’ha perdut aquest so fa molt de temps. Doncs
resulta que ahir dilluns vam dinar a l’Albufera amb uns amics d’Anna i de Xella.
No és la primera vegada que sent els parlars de la Canal de Navarrés, però durant
el dinar pensava com li agradaria al meu amic de fer-hi una visita i
escoltar-los de viva veu, si encara no ho ha fet. No és que sonoritzen algunes
esses, o que una gran part del seu lèxic siga una adaptació molt particular del
valencià de les comarques veïnes (paño, ajeta, torcamanos, runa, roín, prau,
pruna...), és que el seu accent, les seus construccions sintàctiques i les
seues flexions verbals són, en molts casos, calcades de les nostres. Una de les
que més m’agrada és l’ús del perifràstic: “el hombre se lo va comer todo”. Si
els sentia un valencià de la capital del Regne entendria que l’home s’ho
menjarà tot en el futur, però no, ells es refereixen a un temps passat. Tristament,
la perífrasi intrusa (l’home s’ho va a menjar tot) ja se sent també a les
nostres comarques. Qui sap si algun dia no serà la Canal de Navarrés un dels
pocs llocs reductes on es podran sentir determinades formes del català del País
Valencià o del valencià dels Països Catalans.
Tot això a la vora del llac de l’Albufera d’Anna. Un
lloc ideal per a fer-se una bona paella un dilluns de primeries de juny, d’un
altre dia no respoc. Si, a més, la paella és de categoria i la companyia
agradable, ja tens la vesprada perfecta. Després del carajillo i el caliquenyo,
rebaixàrem el dinar fent una volteta al llac i deixant-nos sorprendre per totes
les fontetes que surten per art de màgia de qualsevol marge i s’enfilen cap al
bassalot. Per completar la vespradeta, baixàrem els 136 escalons del Gorgo de
la Escalera, un indret paradisíac on es pot xapullar i fer quatre bons
escabussons en una aigueta clara i fresca mentre escoltes el cant melodiós de
la sylvia atricapilla.
1 comentari:
Escriu olivares escriu i no pares!
Publica un comentari a l'entrada