dilluns, 14 de maig del 2012

PRESENTACIÓ ULTRATGE


DIVENDRES 18 DE MAIG DE 2012

20:30 h


SALA DE PLENS DE L’AJUNTAMENT  D'OTOS


PRESENTACIÓ


HI PRENEN PART



FERRAN BATALLER (responsable de l’edició)


DOLORS BENAVENT (professora de llengua)


JOAN OLIVARES (autor)


ÍNDEX



 

7 comentaris:

jordi colomina ha dit...

Joan:
l'enhorabona.
En poder llegiré el teu nou llibre, que esperava amb candeleta.
Una abraçada,

Jordi Colomina

joan olivares ha dit...

Gràcies, Jordi.
Una abraçada

Pep ha dit...

Joan,
sense desmeréixer la resta d'històries del nou llibre vull dir-te que els textos dels masovers mereixien, per ells mateixa, una publicació.
Quan li vaig llegir a mon pare alguns fragments, se li entelaren els ulls, probablement perquè la seua dona, ma mare, va náixer i créixer en un mas molt semblant al que descrius en el relat. Solia llegir-li coses teues. Alguns episodis del gatet i el judici dels bolets de xop li encantaven. Ho passàvem bé els dos. Jo interpretava i em sentia com el pare que explica contes al fill...
D'ençà que no tinc a mon pare, he rellegit aquesta història del mas de Fenoll dos o tres vegades i sempre em commou.
Gràcies per escriure coses així i enhorabona!!

joan olivares ha dit...

Moltes gràcies, Pep. Si no és massa preguntar, m'agradaria saber qui eres. Si vols, em pots escriure al meu correun joan@ruralotos.com

E. Morrió ha dit...

Vertaderament llegint ultratge m`he commmogut com hem pocs llibres m'ha passat. I es que com la meua dona em diu:"soc de poble".I de poble com soc he conegut a Baiona, a algun saoret, i si no exactament un Felip del Cabàs si un amic que a tots els llocs ens acompanyava, fins a la nostra boda i encara hui quan em veu pel poble el temps li falta per venir a saludar-me te, i molt tenim que agraïr-li per haver segut com era.I he sentit l'olor del les faver sacsades que feia ma mare i que si eren molt tendres li posava també les baines. Com passa el temps! Gràcies per recordar-me expressions com "diuen tantes coses, que ja no saps" i tantes altres.I gràcies per fer renàixer en mi tantes emocions. Ja coneixia un poc de la teua obra i este llibre ha despertat, si cal, més el meu interes per tota la teua tasca. Enhorabona.
Enric Morrió

E. Morrió ha dit...

Vertaderament llegint ultratge m`he commmogut com hem pocs llibres m'ha passat. I es que com la meua dona em diu:"soc de poble".I de poble com soc he conegut a Baiona, a algun saoret, i si no exactament un Felip del Cabàs si un amic que a tots els llocs ens acompanyava, fins a la nostra boda i encara hui quan em veu pel poble el temps li falta per venir a saludar-me te, i molt tenim que agraïr-li per haver segut com era.I he sentit l'olor del les faver sacsades que feia ma mare i que si eren molt tendres li posava també les baines. Com passa el temps! Gràcies per recordar-me expressions com "diuen tantes coses, que ja no saps" i tantes altres.I gràcies per fer renàixer en mi tantes emocions. Ja coneixia un poc de la teua obra i este llibre ha despertat, si cal, més el meu interes per tota la teua tasca. Enhorabona.
Enric Morrió

joan olivares ha dit...

Gràcies, Enric.