UNA MANIFESTACIÓ HISTÒRICA

Quina gran decepció quan he fullejat els diaris aquest matí. Em pensava que una manifestació de 250.000 valencians a València (possiblement la major de la història del país), 60.000 a Alacant i 40.000 a Castelló seria prou perquè ocupàrem les capçaleres dels diaris amb una gran fotografia. Però no, aquest honor només pot correspondre al Papa de Roma o al senyor Urdangarín. Si l'altre dia ens van fer una mica de cas, no era per cap primavera valenciana ni per cap altra mandaga pareguda, era només perquè la policia s'havia acarnissat amb nosaltres (amb els nostres estudiants). Si no hi arriba a haver sang xorrant, ni primavera ni res de res.
Hui, al País digital posen davant de les tres nostres, una manifestació a Bilbao de 20.000 persones, i si n'arriba a haver una a Madrid de quatre gats i un gos, encara hauria anat per davant de la nostra. I un es pregunta per què, però és només una pregunta retòrica, perquè tothom en sap la resposta. Ens consideren una merda, una puta merda, i el més fotut de tot és que ens ho mereixem, que no ens podem queixar perquè en sentim l'olor. Només podem fer una cosa, seguir lluitant per mirar de recuperar una miqueta de dignitat: la penitència serà llarga i fumuda però no ens queda més remei si no volem continuar sent la vergonya de les vergonyes.
Per cert, fixeu-vos que fins i tot la Lluna i Venus s'hi van apuntar. I Júpiter, que estava una mica més amunt i no va eixir a la foto. Potser si haguera vingut Mart, la cosa hauria anat d'una altra manera...