Al facebook, veig que molta gent que parla valencià normalment escriu en castellà fins i tot amb altres valencianoparlants. Em fa l'efecte que en molts casos és deu a la inseguretat que produeix no dominar bé el valencià, de la por al ridícul. Doncs, no! Arrimeu els complexos a la vora i escriviu en valencià, redéu. Sense manies de cap de classe, si no és perfecte, que siga imperfecte, però que siga valencià. Hem de partir de la premisa que no hi ha res mal escrit ni mal parlat, simplement tot és millorable. El valencià és la nostra llengua, la llengua en què ens parlem quan ens veiem pel carrer i a la faena, la de l'escola, la que ensenyem als nostres fills (jo ja als néts) i ha de ser la llengua del facebook i de totes les coses que fem. Ahir, a l'ajuntament de la Pobla em vaig emocionar per la intervenció brillant, i en valencià, que van fer alguns regidors en la moció contra la maleïda Planta. Però també em vaig sentir una miqueta ridícul, eixe sentiment de ridícul col·lectiu, sentint el secretari llegir la moció en castellà. Ja sé que això requereix un esforç, com totes les coses bones, però vos puc assegurar també que, com totes les coses bones, la recompensa que en traus supera l'esforç amb escreix.
Jo que sóc més aviat de naturalesa pacífica, enemic declarat de consignes patriòtiques i fanatismes de tota condició, no me'n puc estar d'acabar dient: MORA LA PLANTA! VISCA EL VALENCIÀ!
1 comentari:
hola joan!
aquesta vesprada li he donat la carta a l'Eudald, l'ha llegida amb atenció i l'ha guardat al jupetí d'explorador que duia.
salut!!
Publica un comentari a l'entrada