Els animals tenen instint de supervivència sense ser conscients de la inevitabilitat de la mort. Aquet instint els fa lluitar per la seua vida i els fa reproduir-se. Els humans, en prendre consciència de la seua individualitat i de les conseqüències indefugibles de la mort, i sense perdre l’instint animal de reproducció, cerquen la pervivència, també, a través de la perpetuació de la seua memòria, de la seua obra personal. Però ¿no hauria de ser la humanització justament la transgressió d’aquests instints, la superació de la dependència purament animal de sobreviure, la presa de consciència de la inutilitat de qualsevol esforç per evitar la inevitable mort?
1 comentari:
Conde Duque...ara ens vens amb això......però si he seguit a peu juntetes els teus consells davant la crissi(t'aconsello que busques per internet les conclusions del model world2 de l'any 1972)...i,amb la seguretat de que el mon ha petat, no he comprat ni llavors,ni aparells, ni una escopeta ni res ...jo que pensava que hi havia que fer alguna cosa...i en vas dir:"Blasques,no cal fer res....No saps segur que vas a morir.....i fas algo????"...NO EM DUBTES ARA QUE EM FIQUE A TREMOLAR I EM COMPRE UNA AIXÀ!!!!
Publica un comentari a l'entrada