dimarts, 26 d’abril de 2011

UN NOU RELLOTGE A OTOS

El 1611, dos anys després de l’expulsió dels moriscos, en Francesc Milà d’Aragó, baró d’Otos, signava la carta pobla amb les condicions del repoblament de la baronia. Amb ell signaven el document trenta hòmens que amb les seues famílies havien d’ocupar les cases i terres deixades pels seus desventurats predecessors. En aquest quart centenari, el poble d’Otos ret homenatge a aquells repobladors amb la instal•lació d’una escultura commemorativa creada per l’artista otosí Tino Pla. L’escultura representa les siluetes de tres xiprers. Amb això, l’artista vol simbolitzar, seguint un antic costum mediterrani, l’hospitalitat amb què el poble d’Otos rep tots els visitants.
Tino em va proposar de convertir l’escultura en un rellotge de sol. Aquest tipus de reptes són els que més m’agraden. Trobar la manera com les ombres d’una obra preconcebuda sense intencionalitat gnomònica es pot convertir en un rellotge. Vull dir convertir-la en un rellotge: no pas incorporar-hi un rellotge postís, sinó fer que ella mateixa siga el rellotge. I més encara, suggerir a l’observador, si és possible, que l’artista ha supeditat la seua obra a les exigències gnomòniques, quan la realitat és justament la contrària. Això a vegades s’aconsegueix i d’altres no gaire. En aquest cas, puc dir que n’he quedat content.

Encara falta acabar uns detalls, però el resultat el podeu veure quasi complet en les fotos adjuntes. Quant a la qüestió tècnica, té la seua cosa...
La ceràmica és d'Elisa Martí, artista otosina, i el ferro de Ximo Boluda, expert ferrer i il·lustre manyà







En 1611, dos años después de la expulsión de los moriscos, Francesc Milán de Aragón, barón de Otos, firmaba la carta puebla con las condiciones del repoblamiento de la baronía. Con él firmaban el documento otros treinta hombres que con sus familias debían ocupar las casas y tierras dejadas por sus desventurados predecesores. En este cuarto centenario, el pueblo de Otos rinde homenaje a aquellos repobladores con la instalación de una escultura conmemorativa creada por el artista otos Tino Pla. La escultura representa las siluetas de tres cipreses. Con ello, el artista quiere simbolizar, siguiendo una antigua costumbre mediterránea, la hospitalidad con que el pueblo de Otos recibe todos los visitantes.
Tino me propuso convertir la escultura en un reloj de sol. Este tipo de retos son los que más me gustan. Encontrar la forma que las sombras de una obra preconcebida sin intencionalidad gnomónica se puede convertir en un reloj. Quiero decir convertirla en un reloj: no incorporar un reloj postizo, sino hacer que ella misma sea el reloj. Y más aún, sugerir al observador, si es posible, que el artista ha supeditado su obra a las exigencias gnomónicas, cuando la realidad es justamente la contraria. Esto a veces se consigue y otras no del todo. En este caso, puedo decir que he quedado satisfecho.
Aún falta terminar unos detalles, pero el resultado lo podéis ver casi completo en las fotos adjuntas. En cuanto a la cuestión técnica, tiene su cosa ...
La cerámica es de Elisa Martí, artista otosina, y el hierro de Ximo Boluda, experto herrero e ilustre cerrajero



In 1611, two years after the expulsion of the Moors  Francesc Milà d'Aragó, Baron  of Otos, signed the charter with the conditions of resettlement of the barony. With him thirty men signed the document with their families had occupied the houses and land left by his hapless predecessors. On this fourth anniversary, the village of Otos pays tribute to those settlers with the installation of a memorial sculpture created by artist Tino Pla of Otos. The sculpture represents the three silhouettes of cypresses. With this, the artist to symbolize, following an ancient custom Mediterranean, the hospitality with which the village of Otos receives all visitors.
Tino suggested I cast the sculpture in a sundial. Such challenges are my favs. Find how the shadows of a sculpture without preconceived intention gnomònica can become a sundial. I mean turning it into a sundial, not incorporate a fake sundial, but make it follow the same sundial. And moreover, suggests the observer, if possible, the artist has his work subject to the requirements gnomòniques, when the reality is exactly the opposite. This is accomplished at other times not so. In this case, I can say that I've been happy.
Although lacking some finishing details, but you can see the results almost completely in the photos attached.


13 comentaris:

elCarles ha dit...

.....bocabadat m'he quedat...

casimir ha dit...

Definitivament Otos és el poble dels rellotges de sol.
Els xicotets pobles allunyats del poder polític i econòmic també tenen coses a dir i a vore posem per cas Carrícola o Otos. o Montoliu ,al costat de Carcasonne.
Montoliu té un centenar de cases i més de dotze llibreries de vell.
No cal anar N.Y. per a passar-s´ho bé!

Daniel ha dit...

A un repte encisador, calia una solució estètica i original com la que has fet. Preciós, enhorabona. Daniel

Carles Pelejero ha dit...

Un altre Carles, que ha quedat "Bocabadat"!! LA MEVA FELICITACIÓ, amic Joan!!

Cristina ha dit...

Es molt original , cal que tots els otosins valorin mes el que tenen en el poble

nnus ha dit...

Quina passada! Caldrà tornar a visitar-vos.

Rubén Vila ha dit...

Molt xulo, enhorabona pel treball a tots el que eu col.laborat en este projecte que sens dubte farà que Otos siga mes admirat si cal...

Quino ha dit...

M´alegra que es continue fent forta la tradició i es mantiga en Otos eixa costum tan agraida pels demes y al seu poble. Una abraçada.

Mariajose ha dit...

M´agrada!!!!!!

Anònim ha dit...

Un rellotge de sol a cada pas. I pas a pas us enriquiu amb art, cultura i recuperació de la saviesa de tots els temps. Enhorabona!. M'ha encantat allò dels tres xipresos de la benvinguda i com, a més, t'orienten en el temps. Ja ho ha dit algú abans: no podem deixar d'anar a Otos.
Pepiqueta.

Dario Mira ha dit...

Ahí està la gràcia de fer una escultura amb un gran simbolisme commemoratiu, que mesura el temps, un rellotge de sol.

Enhorabona Joan i tot l'equip d'artistes otosins.

Fina López ha dit...

Moltes felicitats des d'Alginet als amics Tino i Elisa i per a Joan que tinguérem el plaer d'hospedar-nos a sa Casa i veure la maqueta del que ara és una realitat.
Tornarem a Otos per a que els xiprers ens donen la benvinguda de nou... i gaudir amb el vostre art i de la vostra companyia.
Fina i Eduardo.

SANJUAN ha dit...

"L'ombria del benicadell" que es un ben bon apelatiu, es troba amb la seua salseta en el roig poble d'otos que fa de l'ombra, fil amb corda d'artilutjis magics, dignes de divulgacio per conviccio del que es transmet,vingau a veurels redeu!. Xe quin bon treball, curios per coherent i ben tractat,amb potencial per fer coneixer "nosaltrismes" de comarca.SALUT I REPUBLICA!!