diumenge, 5 d’octubre de 2008

NO M'HI TROBE


Anit, després d'escoltar Pep Botifarra amb un fred que pelava i a pesar de la xamorrera (a Ontinyent en diuen capoana) que arrossegava, encara em vaig apuntar a l'última xarradeta al celler de Ca les Senyoretes. N'érem una bona colla: Paco uendo, Mercè uenda, Bea pixorra, Toni Tijerín, Pep Albinyana Proteic, Immeta la Punxa, Sunsion de Cales, Natzari Cansalà i un servidor. Si haguera de fer un resum dels temes que vam tractar, de res tinc gana l'embolic que armava. Però només vull parlar d'un assumpte que va quedar pendent. La cosa anava de trobar exemples en que es conservava l'ús del pronom hi fora del d'acompanyar el verb haver. Jo en vaig proposar tres: s'hi val, s'hi veu i s'hi troba. En els dos primers hi havia acord unànime, però el tercer me'l posaven en dubte. Això els més discrets, que eren la majoria, perquè el meu amic Natzari es limità a afirmar que això no existia, que no ho feia servir ningú i que m'ho havia inventat. Ell ja ho té això, una tacte innat que el fa inconfusible i adorable.

Jo no ho havia de consultar a ningú per a saber-ho perquè que no m'hi trobe ho he dit tota la vida i no ho he aprés als llibres sinó que ho he heretat de la parla familiar. Però per si hi quedava cap dubte, hui he consultat la meua enciclopèdia preferida: la tia Maria (per cert, Botifarrona ella). Simplement li he dit: vosté sap que vol dir que no s'hi troba?, i ella m'ha contestat sense dubtar un instant que això significava que no es trobava a gust en algun lloc. Definició perfecta. Per si no n'hi havia prou, després encara m'ha dit que era com "estar amprat". Ala, veges on t'han pegat. Per cert, que Sunsion estava de testimoni.

Havia dit que només parlaria d'un tema, però és que sobre la marxa me n'ha vingut al cap un altre i ara no me'n puc estar d'explicar-lo també. La cosa era si algú coneixia la frase "a temps arrere", i en cas que la conegueren, si aquesta "a" del principi la feien àtona o tònica. Perquè si era tònica, llavors hauria de dur hac i si era àtona, no.

Potser alguns pensaran que no és normal que a quina hora de la nit hi haja gent que
passe les hores amb aquests romanços, i tindran tota la raó del món, de pensar-ho, però és que nosaltres no devem estar bé del tot amb aquesta dèria per les paraules. En qualsevol cas, si ningú té una opinió al respecte, serà benvinguda i ben escoltada.

7 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Jo sí que m'HI tobava, de bon estar,i EN done fe. Fou un excel·lent final per a una bona vetlada, ben regat amb digestius i ben enraonat.
Salutacions de Paco Uendo (ja quin remei).

toni ha dit...

Jo també m'hi vaig trobar! Com sempre, una nit curta

Francesc Mompó ha dit...

A veure, després de pegar-l'hi voltes crec que he recuperat de la memòria algun altre exemple de la vivesa, més o menys amagada del pronom HI: En una situació de xiquets, quan ens enxampaven en alguna iseta i per a justificar-nos o excusar-nos involucràvem un altre amic, aquest responia: A mi no m'HI fiques. (Hi= en aquest embolic).
I per descomptat, "Ha temps arrere", tònica i amb hac.

Vaqueret ha dit...

A Montaverner, quan era menut, jugavem al carrer, i quan algun aspecte del joc no ens agradava soliem dir: Això no s'hi val, o encara més recargolat: no se l'hi val (no sé si en aquest cas duria la h o no).

NATZARI ha dit...

Ja puc fer comentaris al Bloc-hi.

Fakhfakhina ha dit...

Sí que conec l'ús en la llengua viva de l'expressió "Ha temps arrere..." li l'he sentit dir un munt de vegades ma uelo i a gent de Llutxent i rodalia en general a més a més donant el cop d'accent en el verb.

És molt curiós com un arcaïsme s'ha mantés tant.

kirikú ha dit...

Conegueu el Diccionari afectiu de la llengua catalana? Potser vos agrade participar.

A vore si trobeu qui adopte a Llicsó. És preciós