Senyors polítics d’Europa: l’arribada dels refugiats de la guerra de Síria (i de molts altres) és una oportunitat que no hauríem de deixar perdre els europeus. Resoldríem de colp uns quants problemes: Posaríem d’acord els nostres actes amb la nostra consciència (cristiana o com vulgueu...) Donaríem solidesa argumental a les nostres crítiques dels sistemes totalitaris (la democràcia ‒formal‒ no és un valor en si mateix, sinó en la mesura que proporciona felicitat: benestar, llibertat, saviesa... als ciutadans). Crearíem un precedent que ens convé per si, no mane Déu, d’ací a un temps se’ns gira la truita i som nosaltres els qui hem d’emigrar per obligació. Rejoveniríem la població: tots els economistes estan d’acord que a molts països de la UE no hi ha prou treballadors joves per a pagar les pensions i mantindre l’estat del benestar. Ens arribarien noves idees per a explotar els grans recursos que tenim, i que sovint desaprofitem per manca de perspectiva...
Ja sé que això és una visió molt egoista del problema, i que el que realment hauríem de fer és resoldre el conflicte in situ i evitar que tota aquesta gent haja de deixar la seua terra per obligació, però crec que convé fer les coses ordenadament: primer donem asil digne als que ja tenim ací i als que arriben de manera immediata i després cerquem una solució duradora per al conflicte.
Imagine que res del que els he explicat no els havia passat pel cap. No passa res, tots tenim moments (o dies, o anys) d’ofuscació. Però ara que ja els ho he dit jo, no tenen excusa per a actuar de la manera tan desordenada i vergonyosa que ho estan fent (que fa ganes d’esborrar-se d’Europa). Espere en candeleta els resultats d’una nova política europea a l’alçada de les circumstàncies... De res.
Fa cinc anys, una persona molt pròxima em va parlar de genocidi en Siria. Encara no eixien imatges als telediaris...ni tan sols el nom de Siria apareixia als "mass media"...ell estava indignat per l'ocultació que estaven fent d'un conflicte de diseny. Jo no coneixia a cap Sirio, com que m'agrada contrastar les fonts, se'm va ocòrrer anar a menjar a l'únic restaurant Sirio que n'hi ha a València. El cambrer, cuiner i amo del restaurante era molt amable, així que vaig preguntar-li sobre el, suposadament segons lo poc que ens arribava en aquella época,tirà del seu país. La resposta sigué ferma:"no hi ha tirà, estan destruint el meu país per interessos econòmics.Ha desaparegut la sobirania de les nacions"
ResponEliminaAra recorde paraules de Gandhi referint-se al consum desmesurat d'una part del món: "sobrepasar lo necessari és empobreir a la resta del món".
Segurament tot aixó deuria frenar-se quan encara estem a temps. Ara només ens queda protegir a qui ja no té res.Sentenciar que estem adormits. Per la meua part, senyors dels governs, jo estic disposada a acollir a les vostres victimes del vostre genocidi...però ja és tard per a les dignitats dels "apestats"...encara que estem en el millor dels moments per a botar-les fòra als responsables del nostre estat.
Per un món sense por a l'altre