EL MEU POBLE
El meu poble és un país
de places i campanars,
de secans, marjals i hortes,
de muntanya i vora mar.
De tarongers i oliveres,
el meu poble és un bancal,
d’ametlers, vinya i figueres,
de garrofers i arrossars.
El meu poble és una casa
oberta de bat a bat
una nit fresca d’estiu,
passeu si voleu sopar.
És l’entrepà de tonyina,
amb cacauet i adobat,
coques amb pebre i tomaca
i paella amb socarrat.
És dir al fred, frescoreta
i a la calor, ponentâ.
És pilota de vaqueta.
És tot negre o és tot blanc.
Es sentir l’olor de pólvora
i el de la terra banyâ.
És la
música de banda,
de xirimita i tabal
El meu poble és una llengua,
una casa i un bancal,
una pàtria sense èpica,
passeu, si voleu sopar.
Joan Olivares
Xe Joan, este és encara millor que l'altre! M'has tret la llagrimeta!
ResponEliminaAra tinc ganes de tornar a casa... :-(
Xe, Cerilet, tens la sort que el teu poble sempre va amb tu, no com altres, que quan giren el primer cantó, ja han canviat de poble i de llengua, i es mengen la paella amb forqueta.
ResponElimina