nyexit

Quan he llegit a la premsa que els anglesos havien decidit eixir d’Europa he pensat, així de primeres, que els fills de la pèrfida Albion eren uns creguts, uns prepotents uns racistes, uns supremacistes, uns feixistes... m’he sentit rebutjat, gairebé escarnit per algú que em sol mirar per damunt del muscle, o que ni tan sols  em mira, com solen fer alguns britànics que viuen al meu poble quan me’ls trobe pel carrer. Ha hagut de passar una estoneta fins que he començat a deixar de pensar amb el fetge. He reflexionat: racistes n’hi ha a tot arreu, prepotents també, però em pareix que no hi ha pot haver cap país on el 52% de la població tinga aquest tarannà. Fins i tot m’he adonat que no arriben al 52 % els britànics del meu poble que em giren la cara. De fet, només hi ha un matrimoni, i la dona no és com l’home. Llavors... què ha passat? Per què ha passat? Què hem fet malament? Quina part de culpa té Europa?

No és res de l’altre món, ja ho sé. Ni tan sols hi he trobat una resposta, només m’ho he preguntat... I tot plegat m’ha fet entendre la reacció espontània de molts espanyols quan veuen que hi ha catalans que se’n volen eixir d’Espanya: aquests malparits són uns racistes, uns supremacistes, uns feixistes... em miren per damunt del muscle, em giren la cara... Però perquè hi ha tan pocs espanyols capaços d'asserenar-se i fer el pas següent: pot ser que tants catalans siguen malparits? De fet en conec algun que és simpàtic i tot. Per què n’hi deu haver tants que se’n volen anar d’Espanaya? Què passa realment? Per què passa? Que hem fet res malament? Quina part de culpa té, potser, Espanya?