ANY
Temps
que tarda la terra a fer una volta completa al sol. Del llatí annus
(any, anyada, estació), el qual prové de l’arrel an, que significa anell.
TIPUS
D’ANY:
Tròpic:
període de temps (365,242189 dies = 365 dies, 5
hores, 48 minuts i 45,16 segons) entre dos passos consecutius del sol
per l’equinocci de primavera.
Sideri:
període que transcorre entre dos passos
consecutius d’un meridià per una estrela fixa (365 dies, 6 hores, 9 minuts i
9,7 segons).
Anomalístic:
període entre dos passos de la terra pel periheli (distància mínima al sol) de
la seua òrbita.
Civil: període
de caràcter administratiu que conté un nombre enter de dies (365 o 366) de tal manera
que s’eviten les fraccions i el seu valor valor mitjà coincidisca amb l’any tròpic
a fi de mantenir les estacions fixes dins el cicle anual.
Julià: Any
civil històric de 365/366 dies introduït a Roma per Juli Cèsar. Un cicle julià
complet consta de tres anys consecutius de 365 dies i un de 366, la qual cosa
dóna com a resultat un any mitjà de 365,25 dies.
Gregorià: any
civil actual, resultant d’eliminar del
julià tres anys de traspàs (de 366 dies) de cada 400 (els que són múltiples de
100, però no de 400, com ara el 1900), per tal d’ajustar l’any civil a la
durada real de l’any tròpic. Es diu Gregorià perquè fou introduït decretat pel papa Gregori el 1582.
Xinés:
La data de començament del cap d'any Xinès ve determinada pe calendari
lunisolar utilitzat tradicionalment a la Xina. Pot haver tingut un origen
comú amb l’any persa. Comença amb la segona lluna nova després del
solstici d’hivern boreal, entre el 21 de gener i el 21 de febrer.
ANYS
ESPECIALS:
Sabàtic:
derivat de sabbat, el dia de descans jueu. Segons la llei jueva, el darrer any de cada cicle de set la
terra no podia ésser conreada i s’havia d’alliberar un esclau hebreu. En els
països de tradició anglosaxona, curs que es concedeix cada sis o set anys a un
professor per a dedicar-lo als seus estudis.
Litúrgic: any ordenat al voltant de les principals
celebracions cristianes. Consta de dues parts: la temporal o mòbil, regida per la
pasqua i el santoral, regit pel calendari solar.
Escolar: període durant el qual es desenvolupen les
activitats acadèmiques corresponents a un curs escolar. A Europa sol durar de
setembre a juny, a Amèrica del sud, de març a desembre.
De traspàs: també anomenat bixest o bissèxtil. Deriva de
llatí bis sextus dies ante calendas martii (repetició del sisé dia abans
de les calendes de març). Conté 366 dies.
Mots
derivats d’ANY:
ENGUANY:
En l’any actual
ANTANY:
L’any passat. Per extensió, un temps passat.
ANYAL:
Fet que es produeix cada any. Llista de difunts que es llig a missa. A Morella,
“enviar a l’anyal” és sinònim de matar algú.
ANYÍVOL:
Arbre que si un any fa molt de fruit, el següent en farà poc. “L’olivera és un
arbre anyívol”. Cosa incerta.
ANUAL:
Que dura un any. Que es produeix cada any.
BIENNAL:
Que dura dos anys. Que es produeix cada dos anys.
ANUARI:
Llibre que es publica anualment amb notícies, ensenyances i actualitzacions
d’una professió
PERENNE:
que dura sempre
ANOLL:
bòvid entre un i dos anys
ANNALS:
història contada anualment
ANIVERSARI:
commemoració d’un fet el dia que se’n compleixen anys.
NINOU:
primer dia de l’any, derivat, probablement, del llatí dies anni novi
Dites
relacionades amb ANY:
SER
DE L’ANY DE LA PICOR: (ser una cosa molt
antiga). Amades afirma al llibre “Històries i
llegendes de Barcelona” que "segons les cròniques i la tradició",
l'àrea de Barcelona va patir el 1471 una terrible plaga de puces.
SER
L’ANY DEU: (ésser una situació desastrosa). Aquesta frase és pròpia de la Vall
d’Albaida i comarques pròximes i fa referència a la data (1910) en que la plaga
de la fil·loxera hi féu els majors estralls.
QUI
NO TREBALLA EN TOT L’ANY, TREBALLA EL DIA DE CAP D’ANY: es diu a aquells que
volent aparentar ser laboriosos treballen, exclusivament, els dies assenyalats
o quan no ho fa ningú més.
ANY
BIXEST, ANY DE FAVES: es tracta d’una llegenda sense fonament, ja que la natura
no té cap manera de saber si l’any és o no és bixest. Hem escoltat llegendes
semblants i igualment infundades, com la que assegura que l’any bixest les
faves tenen la cella invertida a dins la beina.
COMENÇAMENT
DE L’ANY.
Que
l’any comence l’1 de gener és una convenció. En algun moment ho van decidir els
romans i així s’ha mantingut fins ara. La raó perquè s’haguera elegit aquest
dia no és gaire clara, ja que no es correspon amb cap efemèride astronòmica notable.
Probablement els primers romans hi celebraven alguna mena de festivitat, però
no ens n’ha quedat constància clara.
Al
llarg de la història hi ha hagut alguns intents de fixar el començament de
l’any en dates assenyalades, com el principi de la primavera, o el de l’hivern,
però cap no hi ha reeixit. El nostre any és un producte de la tradició egípcia
recollida i codificada pels romans i passada pel sedàs del cristianisme. La
tradició cristiana s’ha anat apropiat de la majoria de les dates significatives
del calendari astronòmic. Primavera: sant Josep. Estiu: sant Joan. Hivern:
Nadal, etc. En canvi, la data de l’any nou ha quedat en una mena de limbe profà.
L’església ha provat d’incorporar-la al seu santoral associant-lo a la
circumcisió de Jesús, però la idea no ha reeixit gaire en l’imaginari popular,
probablement per dues raons. La primera, que començar l’any amb la circumcisió
és una mica fer les coses al revés. La segona, que la circumcisió és un costum
hebreu sense continuïtat en el cristianisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada