DE L'OBSCÉ AL MACABRE
Sistemes Eucariòtides Complexos
Ningú
que haja llegit Incerta glòria pot
haver quedat indiferent davant els estirabots
d’en Soleràs, un dels personatges ‒amb en Raskòlnikov de Crim i càstig‒ més inquietants que
m’he trobat mai en la literatura. Obsedit per l’amor i la mort, el controvertit
personatge de Sales diu en un moment donat: “Venim de l’obscè i anem al
macabre”, i d’aquesta manera identifica les dues fites cabdals de la vida amb la morbositat.
Fa
poc vaig llegir en la revista Mètode una entrevista al biòleg Ricardo Amils que
em retornà a la memòria la sentència d’en Soleràs. Amils hi citava un tal Lynn
Margulis (un altre científic, segurament molt conegut, però del qual jo no
havia sentit parlar mai): “la mort es va inventar quan es van desenvolupar els
sistemes eucariotes complexos, en els quals hi ha cèl·lules especialitzades
dedicades a servar la part genètica i a procrear, i n’hi ha que estan al servei
del sistema. Aquesta part mor”. Segons Margulis, tot això es podia resumir
poèticament de la següent manera: “el dia que es va inventar l’amor,
l’aparellament entre cèl·lules (per a intercanviar material genètic), es va
inventar la mort (de la part funcional, no genètica, del cos)”. Amils acaba
dient que, a pesar que és una definició poètica, li sembla interessant.
A
mi també m’ho sembla. I estic segur que també li ho hauria semblat a Sales. Segurament
ell ja intuïa que l’amor i la mort havien nascut simultàniament, que eren, en
definitiva, les dues cares d’una sola moneda. No sé si devia saber això dels
eucariotes, és a dir que el que nosaltres tenim per vida no és més que un
complement funcional d’una altra mena de vida: la genètica (gairebé immortal). En
definitiva, que allò tan transcendent que creiem ser no es més que un mecanisme
secundari d’una Vida majúscula que, amb petites i contínues variacions s’ha
mantingut ininterrompudament activa (sense conéixer la mort) des del principi
fins ara.
Pura
poesia, segons Lynn, però què és la ciència sinó poesia contrastable.
Només un apunt per fer constar que LYNN MARGULIS (1938-2011) és una biòloga evolucionista, famosa, a la qual la Universitat de València, entre d'altres, li va atorgar un honoris causa. Va ser l'esposa de Carl Sagan.
ResponEliminahttp://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/209438/
Segur que t'interessarien molts títols que ha publicat (i alguns d'ells en català):
Margulis, L. Microcosmos : quatre mil milions d'anys d'evolució des dels nostres ancestres microbians. Barcelona : Publicacions i Edicions UB : Omnis Cellula, 2008. [aquest el tinc, i fa de bon llegir]
Margulis, L.; Sagan, D. ¿Qué és la vida?. Barcelona : Tusquets, 2005.
Margulis, L.; Sagan, D. ¿Qué es el sexo?. Barcelona : Tusquets, 1998.
Margulis, L. Peces luminosos : historias de ciencia y amor. Barcelona : Tusquets, 2002.
Gràcies, Carme. Me'n compraré algun.
ResponElimina