PROFESSIONALITAT

De camí cap a Barcelona vaig explicar als companys de viatge algunes de les meues estranyes lectures. En realitat no tenen res d’estrany si s’explica el camí per on han anat a parar a les meues mans. Però com que això no ve a compte, anem al gra: doncs que m’estava llegint el llibre “Voyages dans la Basse et la Haute Égypte pendant les campagnes de Bonaparte, en 1798 et 1799”, en un dels capítols del qual s’explica la manera com es capaven els esclaus per vendre’ls després en el mercat al doble de preu que els sencers. Transcric literalment el procediment després d’advertir que tot plegat podria ferir algunes sensibilitats: “l’operateur prenne d’une main le scrotum et la verge qu’il tend légerement; puis, avec un rasoir d’autre main, il enleve tout d’un seul coup. Cette operation, quoique très-simple en elle meme, exige une certaine dextérité et de l’expérience: car si l’operateur tend trop les parties, et qu’il les coupe de trop près, le patient périt facilement: si au contraire il ne tend pas assez ces parties, il résulte, par la suite, une espece moignon qui rend l’eunuque difforme...”. Ja veieu, el capador professional havia de saber-se deixar l’entrecuix de l’eunuc netet com el d’una xiqueta, sense monyons que l’enlletgiren als ulls del seu comprador.
I ara vosaltres direu: quines coses de més poc trellat que té aquest home. I segurament teniu raó, però és que mireu: quan tornàvem cara a casa, se’ns va acudir de passar per l’Aeroport (posant-lo amb majúscula, ja no cal que en diga la ubicació). I la primera cosa que hi vam comprovar és que el lloc s’ha convertit en una destinació turística de primer ordre: hi havia desenes de cotxes fotografiant el gran eunuc de l’entrada. La segona, que el capador era un professional de primera.