renadiu
Quan era petit, mon pare em va assenyalar unes mates i em va dir: "mira, mos ha eixit el favar de renadiu". Havia nascut de les llavors de l'any anterior, sense que ningú se'n cuidara. El 2007 vam fer una escultura al meu poble per commemorar la Batalla d'Almansa. Hi vam posar: 300 anys de renadiu, referit als tres-cents anys que la nostra llengua i la nostra cultura havien aconseguit sobreviure sense el conreu necessari. L'obra es diu "La pedra de Basset", i es pot visitar al palau del marqués de sant Josep d'Otos, al País Valencià.
Un bell moment per al record, arribar amb gent de tots els pelatges, alumnat adult de Dénia, al jardí del palau d'Otos disposar-nos en cercle al voltant d'aquesta "pedra de Basset", i escoltar l'explicació de Joan Olivares, al voltant de la paraula "renadiu" i de la seua simbologia quan parlem del poble valencià. N'hi ha gent que encara m'ho comenta.
ResponEliminaGràcies, Joan, per la joia semàntica, gnomònica (tu ets el culpable de la paraulota!) i emotiva.