Joan, sense desmeréixer la resta d'històries del nou llibre vull dir-te que els textos dels masovers mereixien, per ells mateixa, una publicació. Quan li vaig llegir a mon pare alguns fragments, se li entelaren els ulls, probablement perquè la seua dona, ma mare, va náixer i créixer en un mas molt semblant al que descrius en el relat. Solia llegir-li coses teues. Alguns episodis del gatet i el judici dels bolets de xop li encantaven. Ho passàvem bé els dos. Jo interpretava i em sentia com el pare que explica contes al fill... D'ençà que no tinc a mon pare, he rellegit aquesta història del mas de Fenoll dos o tres vegades i sempre em commou. Gràcies per escriure coses així i enhorabona!!
Vertaderament llegint ultratge m`he commmogut com hem pocs llibres m'ha passat. I es que com la meua dona em diu:"soc de poble".I de poble com soc he conegut a Baiona, a algun saoret, i si no exactament un Felip del Cabàs si un amic que a tots els llocs ens acompanyava, fins a la nostra boda i encara hui quan em veu pel poble el temps li falta per venir a saludar-me te, i molt tenim que agraïr-li per haver segut com era.I he sentit l'olor del les faver sacsades que feia ma mare i que si eren molt tendres li posava també les baines. Com passa el temps! Gràcies per recordar-me expressions com "diuen tantes coses, que ja no saps" i tantes altres.I gràcies per fer renàixer en mi tantes emocions. Ja coneixia un poc de la teua obra i este llibre ha despertat, si cal, més el meu interes per tota la teua tasca. Enhorabona. Enric Morrió
Vertaderament llegint ultratge m`he commmogut com hem pocs llibres m'ha passat. I es que com la meua dona em diu:"soc de poble".I de poble com soc he conegut a Baiona, a algun saoret, i si no exactament un Felip del Cabàs si un amic que a tots els llocs ens acompanyava, fins a la nostra boda i encara hui quan em veu pel poble el temps li falta per venir a saludar-me te, i molt tenim que agraïr-li per haver segut com era.I he sentit l'olor del les faver sacsades que feia ma mare i que si eren molt tendres li posava també les baines. Com passa el temps! Gràcies per recordar-me expressions com "diuen tantes coses, que ja no saps" i tantes altres.I gràcies per fer renàixer en mi tantes emocions. Ja coneixia un poc de la teua obra i este llibre ha despertat, si cal, més el meu interes per tota la teua tasca. Enhorabona. Enric Morrió
Joan:
ResponEliminal'enhorabona.
En poder llegiré el teu nou llibre, que esperava amb candeleta.
Una abraçada,
Jordi Colomina
Gràcies, Jordi.
ResponEliminaUna abraçada
Joan,
ResponEliminasense desmeréixer la resta d'històries del nou llibre vull dir-te que els textos dels masovers mereixien, per ells mateixa, una publicació.
Quan li vaig llegir a mon pare alguns fragments, se li entelaren els ulls, probablement perquè la seua dona, ma mare, va náixer i créixer en un mas molt semblant al que descrius en el relat. Solia llegir-li coses teues. Alguns episodis del gatet i el judici dels bolets de xop li encantaven. Ho passàvem bé els dos. Jo interpretava i em sentia com el pare que explica contes al fill...
D'ençà que no tinc a mon pare, he rellegit aquesta història del mas de Fenoll dos o tres vegades i sempre em commou.
Gràcies per escriure coses així i enhorabona!!
Moltes gràcies, Pep. Si no és massa preguntar, m'agradaria saber qui eres. Si vols, em pots escriure al meu correun joan@ruralotos.com
ResponEliminaVertaderament llegint ultratge m`he commmogut com hem pocs llibres m'ha passat. I es que com la meua dona em diu:"soc de poble".I de poble com soc he conegut a Baiona, a algun saoret, i si no exactament un Felip del Cabàs si un amic que a tots els llocs ens acompanyava, fins a la nostra boda i encara hui quan em veu pel poble el temps li falta per venir a saludar-me te, i molt tenim que agraïr-li per haver segut com era.I he sentit l'olor del les faver sacsades que feia ma mare i que si eren molt tendres li posava també les baines. Com passa el temps! Gràcies per recordar-me expressions com "diuen tantes coses, que ja no saps" i tantes altres.I gràcies per fer renàixer en mi tantes emocions. Ja coneixia un poc de la teua obra i este llibre ha despertat, si cal, més el meu interes per tota la teua tasca. Enhorabona.
ResponEliminaEnric Morrió
Vertaderament llegint ultratge m`he commmogut com hem pocs llibres m'ha passat. I es que com la meua dona em diu:"soc de poble".I de poble com soc he conegut a Baiona, a algun saoret, i si no exactament un Felip del Cabàs si un amic que a tots els llocs ens acompanyava, fins a la nostra boda i encara hui quan em veu pel poble el temps li falta per venir a saludar-me te, i molt tenim que agraïr-li per haver segut com era.I he sentit l'olor del les faver sacsades que feia ma mare i que si eren molt tendres li posava també les baines. Com passa el temps! Gràcies per recordar-me expressions com "diuen tantes coses, que ja no saps" i tantes altres.I gràcies per fer renàixer en mi tantes emocions. Ja coneixia un poc de la teua obra i este llibre ha despertat, si cal, més el meu interes per tota la teua tasca. Enhorabona.
ResponEliminaEnric Morrió
Gràcies, Enric.
ResponElimina