-Lloat siau, sant Antoni,
per
més que passen los anys,
no
hi ha festa com la vostra,
ni
com vós cap altre sant
que
escolte los nostres precs
i
mos puga consellar.
Vos
ho agraïm de bestreta,
i
ací teniu el d’enguany:
que
al molt dilecte sant Pere,
digueu
de la nostra part
si
no podia mostrar-se
un pessic
més mesurat
en lo
negoci de pluges
i oratges
en general.
Segur
que esteu al corrent
que
en este any que ha passat,
tot
han sigut destarifos,
disgusts
i calamitats.
Ni
en hivern ni en primavera
no
ha fet una arruixâ,
tal
ha sigut la sequera,
que
per haver de regar
mandarines
i taronges,
caquiers
i melonar,
hem hagut
de captar aigua
en
un poble del veïnat.
I si
penseu, sant Antoni,
que
no mos podem queixar
perquè
a final de carrera
la campanya
s’ha salvat,
és
que encara no sabeu
de
la missa la mitat:
s’ha
perdut mitja collita
per la
cosa del tamany,
i
entre plagues i granissols,
l’altra
mitja s’ha malvat.
Al
capdavall, sant Antoni,
el
llaurador ha quedat,
amb la
mà dreta darrere
i l’esquerreta
davant.
I lo
que és pitjor encara,
hem
perdut la dignitat:
amprar-los
aigua als de Bèlgida!
Si
els vells alçaren el cap...
Per
si no n’hi havia prou,
en
desembre ben entrat,
no
sabem al bon sant Pere
quina
mosca li ha picat,
però
fóra mosca o puça,
s’ha
quedat ben descansat,
i ha
amollat en quatre dies
la
que havia estalviat.
Adéu
màrgens i camins,
quines
solsides tan grans,
si
ara volem arreglar-les,
mos
haurem d’empenyorar.
Feien
fredat, aquells xorros,
els
barrancs tots desbocats...
si la presa de Bellús,
mos
arriba a rebentar
el
campanar de Senyera
se’l
troben enmig del mar.
La
llàstima, sant Antoni,
i això
ho dic per a acabar,
és
no tindre canal 9
informant
del temporal,
perquè
les teles d’Espanya,
si
no és cosa del robar,
de
los pobres valencianos
més
aïna fan poc cas:
“Hay
temporal en Levante,
un
par de muertos i tal...”
Jordi,
Victòria, Fortea...
com
vos trobem a faltar!
I puix
que ha eixit a conversa,
ens
permetem demanar
si
per un casual sabíeu
lo
de la tele com va,
que
ja són tres anys complits
i no
els sentim alenar.
¿Podríeu,
vós, sant Antoni,
ja
posats a demanar,
havent
marmolat sant Pere,
amb Nostre
Senyor parlar,
a
vore si ho endreçava
barata
un bon berenar?
-Ni
sant Pere, ni sant Jaume,
ni
la cort celestial,
canviaran,
fills meus, l’oratge
si
no feu la vostra part.
Que
la pluja no sap ploure,
a
ningú no ha d’estranyar,
ja fa
molt de temps que ho deia
amb versos
bells el cantant.
I si
fa uns anys que trobeu
el tuacte
escarotat,
és
per tot eixe ceodós
que no
pareu d’amollar
amb
tant de cotxe i d’avió,
i d’aires
condicionats.
Quant
a la televisió,
a
gosades vectigal,
tant
de fer-se avant i arrere,
esta
gent em fa pensar
que
potser no hi deu haver
més
solució que resar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada