De la Font de Baix enfilem costa amunt un vell
camí que voreja un barrancó. Amb les pluges dels darrers dies, la natura ha
esclatat en tot el seu esplendor. En un bancalet acabat de llaurar, un favar de
renadiu mostra una exuberància obscena: ell no ho deu saber, que el seu esforç
és estèril. Casimir no se’n pot estar d’arrencar-ne una mata i descobrir-ne la
llavor germinada.
Al mas de Suagres ens trobem Toni, el masover.
Fa anys que ja no hi viu amb la seua dona i els seus fills, però continua
anant-hi cada dia i es fa càrrec de la part de la finca ‒menys de la meitat‒
que encara es cultiva. L’edifici havia estat magnífic, amb un gran pati central
al voltant del qual s’articulen les dependències agrícoles (almàssera, quadres,
porcateres, cups, corrals...), tot abandonat, i els habitatges dels amos i els
criats, aquest darrer convertit en un magatzem tronat. Enmig del deteriorament
general, crida l’atenció la decoració primmirada de l’antiga capella,
reconvertida en dipòsit d’adobs i pesticides: un trist retrat de la decadència.
Li demanem a Toni si no ens ensenyaria
l’edifici, i ens assenyala de seguida l’entrada amb la seua hospitalitat franca
i sorollosa. Al menjador, a la vora de l’antiga llar que ocupa la nevada
sencera (a l’estil dels masos i les cases de solera), Toni pren cadira i ens
n’ofereix. Es veia des del primer moment que preferia xarrar ans que passejar
les dependències inútils i malparades. La veu de Toni és ferma i clara, i
exposa les seues idees amb contundència. La situació del camp es converteix en
el tema central, però el masover no es deixa véncer per nostàlgies. És un home
optimista, i veu el futur en l’agricultura ecològica. Si sembres ‒diu‒, tens
perill de collir.
És un home de més de 70 anys, però està al
dia, i de la seua boca ixen tecnicismes com fitosanitari o ecosistema, al
costat de velles paraules com tramujar, somall o avenc.
Escoltar els vells ‒diu‒ ha estat la font
principal de la seua vasta cultura agrària. Quan era jove, seia al costat dels
jugadors de truc i n’escoltava els consells. Així va aprendre coses
fonamentals, com que hi pot haver anys de 24 mesos, i quin és el millor adob de
l’horta: la cendra del cigarret. Com? Sí ‒explica‒, si un llaurador fuma molts
cigarrets a l’horta, vol dir que la visita sovint, que hi treballa amb
constància i fins que se l’escolta. I elles, les plantes, t’expliquen el que
necessiten. Si les escoltes, el resultat serà sempre una bona collita.
Ens ha passat la vesprada xarrant i no hem
visitat la casa. És l’excusa perfecta per a tornar-hi. Toni també ho ha entés
així.
Joan,tu,de jovenet ,també,t'asseies al casino a vore jugar i sentir xarrar als majors?.
ResponEliminaJo m'hi asseia, però a jugar al truc. També amb el joc s'aprenien coses. A perdre, per exemple...
ResponEliminaGràcies Joan!
ResponElimina