ULTRATGES I AFECTES

No es pot dir amb paraules com s'agraeix que un lector et dedique unes paraules sense que ningú no li ho haja demanat. Si són com aquestes que han dedicat darrerament al meu Ultratge, el goig és immens: Gràcies, amics.

Amic Joan,
Acabe de llegir el teu últim llibre. Moltes felicitats. He de dir-te que m'ha agradat moltíssim perquè has sigut capaç de sorprendre'm amb històries molt properes. No concec els personatges, però poden ser d'Otos, de Montaverner o de qualsevol poble de la Vall.
No sòc un gran seguidor dels llibres de relats curts, però en este cas, m'alegre d'haver-me atrevit a llegir-lo. Sent teu, sabia que jugava sobre segur.
Només li he trobat un defecte: se m'ha fet curt. T'ho dic cert, no per quedar bé. És com la veu del meu avi em relatara històries dels seus temps, prop de la llar a l'hivern, o estovat en una hamaca amb una cervesa freda a l'estiu.
Hi ha hagut una història especial per a mi: Frisances. I concretament una frase: De tots els moments que hi vaig passar amb ell (més dels que jo volia llavors i menys dels que ara, m'agradaria haver-hi passat)...
El destí, o qui siga, ha volgut que llegira aquest passatge un dia com hui, 3 de juliol, el mateix dia que mon pare va deixar d'estar al meu costat.
Veus? Una història més de coincidències i de vetges tu...

Res més. Enhorabona i moltes gràcies per no decepcionar-nos als qui et seguim.

Vicent

***

Joan, 
sense desmeréixer la resta d'històries del nou llibre vull dir-te que els textos dels masovers mereixien, per ells mateixa, una publicació.
Quan li vaig llegir a mon pare alguns fragments, se li entelaren els ulls, probablement perquè la seua dona, ma mare, va náixer i créixer en un mas molt semblant al que descrius en el relat. Solia llegir-li coses teues. Alguns episodis del gatet i el judici dels bolets de xop li encantaven. Ho passàvem bé els dos. Jo interpretava i em sentia com el pare que explica contes al fill...
D'ençà que no tinc a mon pare, he rellegit aquesta història del mas de Fenoll dos o tres vegades i sempre em commou.
Gràcies per escriure coses així i enhorabona!!

Pep

·***

ULTRATGE, Joan Olivares (Tria llibres, 2012)

Joan Olivares, escriptor, gnomonista, professor d'institut, ens fa gaudir de l'ultratge que acaba de publicar, com ja ho va fer amb llibres anteriors. Ara es tracta d'un recull de setze narracions curtes, plenes d'autenticitat, d'històries i vivències personals, i properes, que arriben, que sorprenen, que corprenen... i més, si l'has anat a visitar a sa casa, se't fa present l'existència real de personatges, objectes i situacions.

La riquesa del llenguatge, l'habilitat en el discurs, el tancament idoni dels contes fa que la lectura esdevinga un autèntic plaer, lleuger i agradós.

Joan Olivares, juntament amb Toni Cucarella i Joan Josep Rovira, són els escriptors valencians vius, més interessats per la terra i per les vides de la gent, que es mereixerien una notorietat molt superior a la que tenen.

Carme Picanya