No es pot dir amb paraules com s'agraeix que un lector et dedique unes paraules sense que ningú no li ho haja demanat. Si són com aquestes que han dedicat darrerament al meu Ultratge, el goig és immens: Gràcies, amics.
Amic Joan,
Acabe de llegir el teu últim llibre. Moltes felicitats. He de dir-te que m'ha
agradat moltíssim perquè has sigut capaç de sorprendre'm amb històries molt
properes. No concec els personatges, però poden ser d'Otos, de Montaverner o de
qualsevol poble de la Vall.
No sòc un gran seguidor dels llibres de relats curts, però en este cas,
m'alegre d'haver-me atrevit a llegir-lo. Sent teu, sabia que jugava sobre
segur.
Només li he trobat un defecte: se m'ha fet curt. T'ho dic cert, no per quedar
bé. És com la veu del meu avi em relatara històries dels seus temps, prop de la
llar a l'hivern, o estovat en una hamaca amb una cervesa freda a l'estiu.
Hi ha hagut una història especial per a mi: Frisances. I concretament una
frase: De tots els moments que hi vaig passar amb ell (més dels que jo volia
llavors i menys dels que ara, m'agradaria haver-hi passat)...
El destí, o qui siga, ha volgut que llegira aquest passatge un dia com hui, 3
de juliol, el mateix dia que mon pare va deixar d'estar al meu costat.
Veus? Una història més de coincidències i de vetges tu...
Res més. Enhorabona i moltes gràcies per no decepcionar-nos als qui et seguim.
Vicent
***
Joan,
sense desmeréixer la resta d'històries del nou
llibre vull dir-te que els textos dels masovers mereixien, per ells mateixa,
una publicació.
Quan li vaig llegir a mon pare alguns fragments,
se li entelaren els ulls, probablement perquè la seua dona, ma mare, va náixer
i créixer en un mas molt semblant al que descrius en el relat. Solia llegir-li
coses teues. Alguns episodis del gatet i el judici dels bolets de xop li
encantaven. Ho passàvem bé els dos. Jo interpretava i em sentia com el pare que
explica contes al fill...
D'ençà que no tinc a mon pare, he rellegit aquesta
història del mas de Fenoll dos o tres vegades i sempre em commou.
Gràcies per escriure coses així i enhorabona!!
Pep
ULTRATGE,
Joan Olivares (Tria llibres, 2012)
Joan
Olivares, escriptor, gnomonista, professor d'institut, ens fa gaudir de
l'ultratge que acaba de publicar, com ja ho va fer amb llibres anteriors. Ara
es tracta d'un recull de setze narracions curtes, plenes d'autenticitat,
d'històries i vivències personals, i properes, que arriben, que sorprenen, que
corprenen... i més, si l'has anat a visitar a sa casa, se't fa present
l'existència real de personatges, objectes i situacions.
La
riquesa del llenguatge, l'habilitat en el discurs, el tancament idoni dels
contes fa que la lectura esdevinga un autèntic plaer, lleuger i agradós.
Joan
Olivares, juntament amb Toni Cucarella i Joan Josep Rovira, són els escriptors
valencians vius, més interessats per la terra i per les vides de la gent, que
es mereixerien una notorietat molt superior a la que tenen.
Carme
Picanya
E. Morrió ha dit...
