L’altre dia pose la teletres i va i m’ho trobe tot negre, però negre, negre. De seguida li truque a la meua veïna, Pepiqueta, perquè sé que a ella li agrada molt la novel·la del migdia: la Ribera, a veure si sabia què passava. I em diu que és que han hagut de tancar els repetidors perquè si no, els posaven una multa de no sé quants milions. I això, xica? ‒li demane jo. Doncs que es veu que hi ha uns senyors que manen que ho volen així. Però… per què?, si això no fa mal a ningú: si vols, l’encens, i si no, l’apagues. I ella m’ha explicat que es veu que en eixa cadena diuen unes boles com a melons. Quines boles? Pos mira (ella, com que no ha anat a escola, parla aixina, i a mi ja em va bé) com ara que al president li regalen traches i que l’alcaldessa és un homenàs amb vestit de dona… i destrellats encara més grossos. I m’he quedat com un ou que sua, de la grandíssima repocavergonya que arriben a tindre alguns. Pos saps què, Pepiqueta ‒li dic‒ que encara els passa poc, als catalinos eixos.
Què gran! M'ha encantat. I damunt he après una expressió nova: m'he quedat com un ou que sua.
ResponElimina