LOTERIA

Si és certa la teoria del Big Bang, l’edat de l’Univers és de 13.700 milions d’anys.


L’edat de la Terra es calcula entre 4500 i 5000 milions d’anys. Triat un instant qualsevol de l’existència de l’Univers, la probabilitat que el nostre planeta hi siga present és gairebé un terç.

L’edat del fòssil d’homínid més antic que s’ha descobert -el Sahelanthropus tchadensis, segons la viquipèdia- és de 7 milions d’anys. Triat a l’atzar un instant universal qualsevol, la probabilitat que hi haja homínids en un planeta anomenat Terra és 1/2000. Gairebé la mateixa que ens toque la grossa de Nadal si hi juguem 40 números diferents.

L’espècie humana (l’homo sapiens sapiens, com vanitosament ens hem autobatejat) aparegué per Àfrica uns 200.000 anys arrere. Això ens dóna una probabilitat d’1/70.000 que triat un instant aleatori a l’Univers hi haja micos sabuts sabuts vivint a la Terra. Una mica més probable que ens toque la grossa de Nadal si hi juguem un sol número.

L’escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. La probabilitat de trobar un home lector, o una dona escrivana (dit sia en benefici de la política correcció) al planeta Terra en un instant aleatori de la història de l’Univers és 1/2.500.00. Si fa no fa, la mateixa que ens toque la grossa de Nadal durant 30 anys seguits jugant a un sol número.

Un humà occidental del s. XXI té unes expectatives de vida d’uns 80 anys, la qual cosa fa que la probabilitat que, triat a l’atzar un instant de la història de l’Univers, hi sigues present tu, persona lectora, és 1/170.000.000. Tan difícil, o fàcil, com que et toque la grossa de Nadal consecutivament durant dos mil anys seguits jugant a un sol número.

Em llegeixes, estimat lector, i doncs, existeixes. És a dir,  formes part d’un hipotètic esdeveniment aleatori que té la mateixa probabilitat de produir-se (en el context temporal de l’Univers conegut) que 2000 vegades seguides de tocar-te la grossa de Nadal. De la llarga vida de l’Univers, la que s’està esdevenint en aquest moment és una petita porció de temps que t’ha tocat justament a tu en la gran rifa universal. Cadascuna de les coses petites o grosses que et passen i que et fan sentir feliç o desgraciat, viu en definitiva, són a més d’irrepetibles, tan improbables que a la majoria dels efectes de la nostra petita existència, es podrien considerar impossibles (com ara això de la loteria)

Sovint, la ignorància es sostreu llibertat; la ciència, per contra, ens ajuda a situar-nos en el nostre lloc, a prendre consciència del que som i, doncs, a gaudir amb major plenitud la llibertat de ser-ho. La certesa de la nostra pròpia petitesa és la major mostra de la grandesa de la ciència: del coneixement i de la raó. Tan petits com som, hem estat prou agosarats per a desvelar tota aquesta enormitat i per a situar-nos-hi. Ja no necessitem ser el centre de res, en tenim prou amb la consciència de ser una part del Tot.

En les petites coses de cada dia trobem el sentit a la vida. L’aroma d’una flor, el cant d’un ocell són capaços de transportar-nos més enllà de la més llunyana de les galàxies. I la fantasia, l’altra cara de la moneda humana, ens completa el sentit de l’ existència obrint-nos camins en unes dimensions inaccessibles a la ciència. Viviu la vida, observeu el món i deixeu volar la imaginació: no permeteu que la ment pertorbada dels fanàtics us talle les ales i “escopiu a la closca pelada dels cretins”.