El xiquet del Benicadell

A vegades, quan estic ociós, trac el telescopi a la terrassa i mire el cel, si és de nit, o el Benicadell, si fa sol. La lluna no et canses mai de veure-la, i la serra tampoc. Quan et pensaves que ja no hi podia haver res que et sorprenguera, et trobes un roglet de pins, la cúpula d'una nevera, una serrada de corbs, unes roques estranyes... que et deixen bocabadat. Mireu, si no, què m'hi vaig trobar l'altre dia quan vaig encarar l'objectiu a una cova que havia vist més de mil vegades. Què faig, li ho dic al Jiménez?