Si aconsegueixes travessar totes les barreres que l'aparten de la societat i preguntes a una d'aquestes dones que duen un vel que els tapa migja cara, o sencera, segurament et dirà que ningú no l'obliga a fer-ho, que ho fa per voluntat pròpia, que forma part de la seua cultura i de la seua religió i que se sent tan bé, i més que bé, feliç i tot. Això, veges tu, et deixa perplex, però sense arguments. I com que la teua faena no és arreglar el món, alces els muscles i dius: mira, tu, ja s'apanyara, si vol ser monja que siga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada