Algú em pot explicar com és que al blog m'ix la data de fa una setmana?
Ja he mirat la data de l'ordinador, i no és això.
Ah! I l'hora també se la inventa.
Li passa a algú més?
dimarts, 29 de desembre del 2009
SANT ANTONI
Encara no han vingut els reis, i ja tenim a punt sant Antoni.
PROGRAMA D’ACTES
DISSABTE 16 DE GENER
13 h.
–Revolteig de campanes i Benedicció dels animals
16 h.
–Cucanyes i jocs infantils
20 h.
–Missa, processó i traca de colors
–Repartiment del pa beneït
21 h.
–Gran traca
–Encesa de la foguera
–Sopar d’entrepà (amb cacauets, olives, samorra, vi, mistela i pastes per a tots)
23: 30 h.
–Actuació del duo musical “Ricardo i Mari”
DIUMENGE 17 DE GENER
8:30 h.
–Revolteig de campanes.
–Despertà amb coets i amb la colla de dolçainers Solfamilaina.
9:30 h.
– “Xocolatà” amb bunyols
DISSABTE 16 DE GENER
13 h.
–Revolteig de campanes i Benedicció dels animals
16 h.
–Cucanyes i jocs infantils
20 h.
–Missa, processó i traca de colors
–Repartiment del pa beneït
21 h.
–Gran traca
–Encesa de la foguera
–Sopar d’entrepà (amb cacauets, olives, samorra, vi, mistela i pastes per a tots)
23: 30 h.
–Actuació del duo musical “Ricardo i Mari”
DIUMENGE 17 DE GENER
8:30 h.
–Revolteig de campanes.
–Despertà amb coets i amb la colla de dolçainers Solfamilaina.
9:30 h.
– “Xocolatà” amb bunyols
I el verset:
Sant Antoni no es refia,
i amb tota la raó,
que l’enredren tots els anys,
i ell no sap dir mai que no.
Ha dos anys, això de l’aigua:
boniquet l’escardussó!
L’any passat, els de la banca,
i ara el miren de gaidó.
Però què voleu que faça?
Ell és sant per devoció:
Quan es porta a gust la càrrega,
no pesa ni un boriol.
A’ vorem enguany què passa.
L’han cridat a la reunió
que allà munt a Copenhaguen,
fan els que manen del món.
Diu que els ha passat pel cap
de trobar-li solució
al calfament de la terra,
per això del ceodós.
És cosa que fa fredat.
com parlen aquells senyors.
Tenen la llengua esmolada,
igual diuen sí com no.
El temps corre que se’n vola,
i diu la televisió,
que potser no hi haurà mans,
en una setmana o dos.
Sant Antoni al cel s’aclama,
repunyeta i rebotons!
No ho arreglen ni en cent anys,
esta colla de pendons.
Putin que li diu a Obama:
p’a mi quatre i p’a tu dos.
Obama que li contesta:
val per trenta i solta el mos.
La Xina que vol ser l’ama.
L’Índia que diu que no.
Bolívia pega portada,
El Chávez fet un furó.
Si Alemanya és més que França,
Sarkozí es posa talons.
Berlusconi, mira i calla,
p’a que no li posen boç.
I en un raconet hi ha Espanya,
per si sobra un rosegó.
Veges tu quin Panorama
se li queda al pobre món:
l’oratge que es desbarata,
el gel que es desfà en els pols,
mig món morint-se de gana,
i als que manen se’ls en fot.
Sí que l’hem embolicada,
la troca esta entre tots.
La reunió ja s’acaba,
i no es troba adreçador.
Ja està clar que l’enfangada
és de bon tros la pitjor
en què mai s’ha vist ficat
el nostre sant i patró.
Però ell no s’acovarda,
de colp reclama atenció
les mànegues s’arromanga,
i s’encara a tot el món:
escoleu-me, xics i grans,
només hi ha una solució:
deixar-se de galindaines,
i amb gran determinació,
agafar del morro l’haca,
que l’hem criada entre tots.
Gasolina, fem i aigua,
són la nostra perdició.
Tanqueu aixetes i claus,
recicleu vidre i cartó.
Estalvieu vanitats,
luxes i ostentacions.
Compartiu de bona gana,
tant si sobra com si no.
I no vos torbeu en palles,
que si ho deixeu córrer molt,
això no ho arregla un sant,
fa falta Nostre Senyor.
i amb tota la raó,
que l’enredren tots els anys,
i ell no sap dir mai que no.
Ha dos anys, això de l’aigua:
boniquet l’escardussó!
L’any passat, els de la banca,
i ara el miren de gaidó.
Però què voleu que faça?
Ell és sant per devoció:
Quan es porta a gust la càrrega,
no pesa ni un boriol.
A’ vorem enguany què passa.
L’han cridat a la reunió
que allà munt a Copenhaguen,
fan els que manen del món.
Diu que els ha passat pel cap
de trobar-li solució
al calfament de la terra,
per això del ceodós.
És cosa que fa fredat.
com parlen aquells senyors.
Tenen la llengua esmolada,
igual diuen sí com no.
El temps corre que se’n vola,
i diu la televisió,
que potser no hi haurà mans,
en una setmana o dos.
Sant Antoni al cel s’aclama,
repunyeta i rebotons!
No ho arreglen ni en cent anys,
esta colla de pendons.
Putin que li diu a Obama:
p’a mi quatre i p’a tu dos.
Obama que li contesta:
val per trenta i solta el mos.
La Xina que vol ser l’ama.
L’Índia que diu que no.
Bolívia pega portada,
El Chávez fet un furó.
Si Alemanya és més que França,
Sarkozí es posa talons.
Berlusconi, mira i calla,
p’a que no li posen boç.
I en un raconet hi ha Espanya,
per si sobra un rosegó.
Veges tu quin Panorama
se li queda al pobre món:
l’oratge que es desbarata,
el gel que es desfà en els pols,
mig món morint-se de gana,
i als que manen se’ls en fot.
Sí que l’hem embolicada,
la troca esta entre tots.
La reunió ja s’acaba,
i no es troba adreçador.
Ja està clar que l’enfangada
és de bon tros la pitjor
en què mai s’ha vist ficat
el nostre sant i patró.
Però ell no s’acovarda,
de colp reclama atenció
les mànegues s’arromanga,
i s’encara a tot el món:
escoleu-me, xics i grans,
només hi ha una solució:
deixar-se de galindaines,
i amb gran determinació,
agafar del morro l’haca,
que l’hem criada entre tots.
Gasolina, fem i aigua,
són la nostra perdició.
Tanqueu aixetes i claus,
recicleu vidre i cartó.
Estalvieu vanitats,
luxes i ostentacions.
Compartiu de bona gana,
tant si sobra com si no.
I no vos torbeu en palles,
que si ho deixeu córrer molt,
això no ho arregla un sant,
fa falta Nostre Senyor.
CAP D'ANY O FIN DE AÑO
La nit de cap d'any és aquella en què es produeix el canvi d'any (el transit entre el 31 de desembre i l'1 de gener). Normalment associem a un dia concret la nit que el segueix, però, segons la divisió actual, el canvi de dia es produeix a la mitja nit, amb la qual cosa la meitat és del dia anterior i l'altra meitat del posterior. Vist d'aquesta manera, la primera meitat d'aquesta nit serà el final de l'any vell, i la segona, el cap del nou.
Però si fem una mica de memòria, de seguida veiem que la nit de sant Joan, la de sant Josep, la de Nadal i la de totes les festes antigues és sempre l'anterior a la del dia de la festa. Això és perquè en la majoria de les antigues cultures (i actualment encara en l'hebrea i la musulmana), el dia comença oficialment en el moment de la posta del sol, i no en la mitja nit.
Des d'aquest punt de vista, l'any vell s'acabarà en el moment de la posta del sol, i aquesta nit serà, la primera de l'any nou: Cap d'any.
En la tradició castellana, en canvi, aquesta nit es coneix com la Nochevieja: darrera de l'any vell.
En valencià també diem "de cap a peus" i "cap de setmana", mentre en castellà diuen "de pies a cabeza" i "fin de semana".
Des d'aquest punt de vista, l'any vell s'acabarà en el moment de la posta del sol, i aquesta nit serà, la primera de l'any nou: Cap d'any.
En la tradició castellana, en canvi, aquesta nit es coneix com la Nochevieja: darrera de l'any vell.
En valencià també diem "de cap a peus" i "cap de setmana", mentre en castellà diuen "de pies a cabeza" i "fin de semana".
.
Una altra manera de veure les coses.
divendres, 4 de desembre del 2009
sí a les creus
La reflexió de la representant del PP sobre la prohibició de les creus, m'ha tocat el tendre. Si les creus són un símbol religiós, els reis d'orient també. Si ara lleven les creus, més prompte o més tard llevaran els reis. I això sí que no, filla meua. I menys ara, que tinc un netet de dos mesos i em fa molta il·lusió vore com els reis li porten els regals. Per això m'he posat a cavil·lar i crec que he trobat la sol·lució ideal. A vore que vos pareix:
Podrien deixar que hi haja creus a tot arreu amb la condició que quan els xiquets arriben als deu o dotze anys, els expliquen que la història és mentida, que de la mateixa manera que els reis són els pares, Jesucristo (superestar) és Camilo Sesto.
I aixina tots contents.
Podrien deixar que hi haja creus a tot arreu amb la condició que quan els xiquets arriben als deu o dotze anys, els expliquen que la història és mentida, que de la mateixa manera que els reis són els pares, Jesucristo (superestar) és Camilo Sesto.
I aixina tots contents.
shador? burka?
Si aconsegueixes travessar totes les barreres que l'aparten de la societat i preguntes a una d'aquestes dones que duen un vel que els tapa migja cara, o sencera, segurament et dirà que ningú no l'obliga a fer-ho, que ho fa per voluntat pròpia, que forma part de la seua cultura i de la seua religió i que se sent tan bé, i més que bé, feliç i tot. Això, veges tu, et deixa perplex, però sense arguments. I com que la teua faena no és arreglar el món, alces els muscles i dius: mira, tu, ja s'apanyara, si vol ser monja que siga.