PER QUÈ CELEBREM LA NATIVITAT DE JESÚS EL 25 DE DESEMBRE

Amb la mort de Crasso, el 53 ac. Pompeu s’investeix cònsul i ordena al seu sogre, Juli Cèsar, que dissolga el seu exèrcit. Cèsar, però, s’hi rebel·la i creua el riu Rubicó amb la seua tropa. Allà hi pronunciarà la seua cèlebre frase “alea iacta est”. Així comença una guerra civil que durarà fins que Pompeu n’ix vençut en la batalla de Farsalia, any 49 a C, i fuig a Egipte. Allà es troba un país dividit per la disputa dinàstica entre Cleopatra i el seu germà Ptolomeu. Després de diverses sorts, els egipcis maten Pompeu i n’ofereixen el cap a Cèsar, el qual es posa de part de Cleopatra, la fa reina d’Egipte i es casa amb ella, el 47 ac. La més coneguda conseqüència d’aquest conflicte és el nefast incendi de la biblioteca d’Alexandria.

A Egipte, Cèsar hi va conéixer Sosígenes, un prestigiós filòsof peripatètic del qual s’han conservat molt poques dades. Feia temps que el calendari civil romà s’havia desaparellat del calendari astronòmic, i Cèsar va encomanar al savi grec un projecte de reforma que en resolguera el desacord.

Molt probablement Sosígenes posseïa informació sobre el congrés de Cànope, 238 a C, en el qual egipcis ja havien estudiat els desajustos entre el seu calendari oficial i les observacions astronòmiques.  Els sacerdots egipcis hi van concloure que un any durava 365 dies i 6 hores, i no 365 com s’havia pensat fins llavors. Per resoldre aquest desfasament, es determinà d’afegir un dia més cada quatre anys. Però sembla que les gelosies i les baralles entre els sacerdots de les diferents regions feren fracassar el projecte.

En el congrés de Cànope s’havia determinat que el dia del solstici d’hivern era el corresponent al 25 de desembre del calendari romà, dada que aprofità Sosígenes per a la confecció del projecte de reforma que li havia encomanat Cèsar. Però com que el calendari de Cànope encara no era prou precís (la duració exacta de l’any no és de 365 dies, 6 hores sinó de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons), en els quasi dos-cents anys transcorreguts des de Cànope, el solstici d’hivern ja s’havia desplaçat al 24 de desembre, amb la qual cosa el calendari julià (45 a C.) ja naixia amb un error d’un dia.

Probablement en algun moment del s. III, es decidí fixar la data del natalici de Jesús en el dia del renaixement anual del  déu Sol per tal de facilitar l’assimilació dels pobles pagans. Com que en aquella època el solstici civil i religiós (no l’astronòmic) era el dia 25, es va decidir adoptar aquesta data per a la festa cristiana de la Nativitat.

Quan el 325 d C se celebrà el concili de Nicea, després de 370 anys de vigència del calendari julià, el solstici d’hivern s’havia desplaçat al 21 de desembre. Llavors es va determinar que en endavant sempre seria aquesta la data del solstici d’hivern. En conseqüència la de l’equinocci de primavera, fonamental per al càlcul de la pasqua i de tot el calendari litúrgic, seria el 21 de març. Tanmateix, no es va fer cap canvi en la data, llavors ja universalment acceptada, del 25 de desembre per a la celebració de la Nativitat.

Quan el 1582, es produeix la reforma gregoriana del calendari, es fa de tal manera que no es toquen ni la data del 21 de desembre per al solstici ni la del 25 per al Nadal. El procediment consistí simplement a eliminar 10 dies, i l’endemà del 4 d’octubre fou el 15 d’octubre.

Així, les diferents reformes del calendari han determinat que la intenció original de fer coincidir el naixement de Jesús amb el solstici d’hivern es veiera afectada per  la diferència de quatre dies que reflecteix el nostre calendari actual.